0

La Jungla: un buen día para morir

lajungla5Si el món fos un lloc just John Moore no tornaria a dirigir una peli en la seva vida i Skip Woods saltaria des de la última planta de la torre Nakatomi Plaza demanant perdó mentre cau. Però com que el món no és just els aficionats al cinema ens hem d’empassar una merda com La jungla: un buen día para morir.

Abans de començar a cagar-me en pel·lícula deixeu-me posar-vos una mica en antecedents. La filmografia de John Moore és força curta, ha dirigit Tras la línea enemiga, El vuelo del Fénix, La profecía i Max Payne. Una filmografia curta però constant, totes són una puta merda. Per la seva banda Skip Woods és el guionista de Operation Sworfish, Hitman, X-men origenes: Lobezno i El equipo A. I demano perdó a tots els guionistes per explicar que comparteixen professió amb aquest paio. Aquests dos individus són els encarregats de portar a la gran pantalla una icona del cinema com en John McClane. Qui va prendre aquesta decisió? Doncs segurament un fill de puta amargat que va veure la oportunitat d’embutxacar-se un bon pessic.

El poc argument que té es pot resumir en que en John McClane viatja a Moscou per buscar el seu fill amb el que manté una relació tensa. El que McClane desconeix és que el seu fill és un agent de la CIA en plena missió.

A partir d’aquest punt trobareu spoilers però com que la peli no té argument tampoc passarà res si continueu llegint. La pel·lícula comença amb una de les pitjors persecucions automobilístiques que s’ha filmat mai. Plans sense sentit, una duració extremadament llarga, gens de tensió i, enmig de tot això, uns actors deixant anar frases estereotipades sense sentit.A la darrera entrega McClane perseguia un blindat amb un camió de 16 rodes mentre era perseguit per un F14 al llarg de l’autopista, era un situació surrealista i exagerada? Sí, però feta amb gràcia no com aquesta vegada on sembla que la manera de filmar una persecució de John Moore consisteix en unir fragments inconnexos on surten cotxes que exploten i surten disparats, cotxes que van molt ràpid i frases sense gràcia.
La resta de la peli manté aquesta tònica, després de filmar la típica persecució de cotxes que ha de sortir a totes les pelis d’acció, el director tira de manual i grava l’escena d’acció, el fred retrobament pare-fill, nova escena d’acció, pare i fill es fan amics i més acció per un dels finals més estúpids que he vist. Uneix aquestes escenes amb una història de fons? No, simplement les passa una darrera l’altre i a cobrar el xec. Ah! no cal fer grans moviments de càmera o travellings impossibles però si et donen milions de dòlars per fer una peli suposo que s’espera de tu alguna cosa més que fer zoom des de dalt d’un edifici fins al carrer.

lajungla5_01

L’altre cosa que em costa entendre és com Bruce Willis accepta convertir John McClane en una ombra del que era. Un dels personatges més carismàtics del cinema d’acció dels 80 queda reduït a un clown de segona que es dedica a llançar frases estúpides sense sentit, fer gestos obscens en situacions ridícules i disparar, disparar molt. Jo tinc dues teories, o ni el guionista ni el director han vist una peli de la saga en la seva vida o no tenen cap mena de respecte per el personatge i el seus seguidors.

Si La jungla 4.0 va ser una agradable sorpresa que feia un homenatge al personatge i l’actualitzava fent-lo atractiu a les noves generacions, La jungla: un buen día para morir és la seqüela que no hauria d’haver existit mai.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *