1

Lèmmings

Després de molts dies sense escriure i amb Sant Jordi passat fa poc em venia molt de gust canviar una mica i parlar d’algun llibre, per això avui us presento un dels regals que vaig tenir aquest passat 23 d’abril i que em va sorprendre de manera molt grata.

L’any 1991 es presentava per la plataforma Amiga el videojoc Lèmmings, un addictiu joc d’estratègia on la teva missió era salvar unes petites criatures vestides de blau que es limitaven a avançar cap endavant sense preocupar-se per seva integritat física. Els lèmmings eren unes criatures abocades al suïcidi totalment incapaces d’anar més enllà del següent pas. Vint-i-set anys més tard en Jordi Dausà (Cassà de la Selva, 1977) n’agafa el nom i l’essència per crear una novel·la amb tocs de novel·la negra que atrapa des de la primera pàgina.

Un noi es desperta en una nau industrial sense recordar res del seu passat. Al seu costat apareixen uns cossos morts amb evidents signes de lluita, ell mateix té el cos destrossat però en contra del que es podria imaginar no sent gens de dolor. El camí per descobrir què ha passat implica recordar el seu passat.

Ens trobem davant d’una història quotidiana, lluny de grans esdeveniments o aventures repletes d’imaginació i girs inesperats. Lèmmings ens convida a viure un fragment de la vida d’un personatge, el seu dia a dia en un instant de la seva vida que ens portarà a un viatge al passat per conèixer la seva història.

La novel·la ens presenta un escenari decadent, amb uns personatges propis d’un submón que coneixem per les pel·lícules o la literatura però que no acostumem a creuar-nos a la vida real. Dausà dóna veu i personalitat a aquests personatges i els atorga una humanitat que et fa empatitzar amb ells encara que sigueu de mons totalment oposats. Tota la novel·la es mou per aquest món d’extraradi, suburbis, polígons, bars de carretera, barris marginals i gimnasos sense nom. Un món fosc i decadent que l’escriptor descriu amb molta calidesa.

Lèmmings està escrit en segona persona, un fet que xoca una mica a les primeres pàgines per la falta de costum però, ben aviat t’adones que és una manera excel·lent de transportar-te dins la història i atrapar-t’hi sense remei. El ritme és vertiginós i fa que les pàgines passin ràpides fins a arribar al final. Et sent absorbit i intrigat pel que va passant i per com es va desenvolupant la història.

El cert és que Lèmmings m’ha sorprès i agradat a parts iguals però no negaré que és una novel·la arriscada de recomanar. Malgrat tot animo a donar-li una oportunitat, no només per cuidar els autors de casa, també perquè la història s’ho val. Només m’atreveixo a recomanar que si arriba una segona edició es faci un repàs d’algunes errades que apareixen al llibre i fan una mica de mal als ulls.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

One Comment

  1. Mil gràcies. Segona edició ja a la venda, revisada i neta com una patena. Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *