0

L’home que volia ser Superman

Dimecres migdia. Hora de dinar. No tinc res a fer i decideixo mirar Ghost Rider: Espíritu de venganza, segona part de l’adaptació del còmic amb Nicolas Cage com a protagonista. La peli és una merda molt pitjor que la primera part però em fa pensar com un actor pot passar de tenir un status prou considerable a fer una merda darrera l’altre al cap d’uns anys. Així doncs amb una mica de Wikipèdia, una mica de IMDB i les pelis que he vist de l’actor veurem com pots passar de guanyar un Oscar a protagonitzar Furia Ciega.

conairNebot de Francis Ford Coppola es va canviar el cognom per evitar treure profit del seu oncle i fer-se un lloc per ell mateix. Com veurem Nicolas Cage és un fan del còmics i per això escull Cage com a cognom (Luke Cage, personatge de la Marvel). L’obsessió per els còmics el porta a interessar-se molt per el paper de Superman en una adaptació que volia dirigir Tim Burton (vist el resultat del film de Bryan Singer molt pitjor no hauria pogut ser) però que no es va arribar a fer. Molts rumors diuen que accepta el paper de Johnny Blaze a Ghost Rider per poder interpretar un personatge de còmic. Nicolas Cage arriba al punt de posar Kal-El (nom kriptonià de Superman) al seu últim fill.

Per mi la seva carrera es divideix en tres parts, una primera on interpreta bons papers d’una forma prou acceptable, una segona part on alterna el cinema d’acció amb drames i pel·lícules mediocres però on també tenen lloc els seus èxits més importants i una part final on cada paper que interpreta és pitjor que l’anterior.

Al principi de la seva carrera el podem veure en papers a pelis com Hechizo de Luna, Arizona baby o Peggy Sue se casó on comença a despuntar com a actor i fa desaparèixer els possibles dubtes sobre les seves capacitats. Aquesta etapa dura fins a Leaving Las Vegas, peli per la qual guanyarà l’Oscar a millor protagonista i on Cage interpreta un alcohòlic que decideix acabar amb la seva vida. La interpretació de Cage mereix sense cap mena de dubte l’Oscar, els altres candidats eren Anthony Hopkins per Nixon, Sean Penn per Pena de Muerte, Richard Dreyfuss per Professor Holand i Massimo Troisi per El cartero (y Pablo Neruda) i de tots ells només Sean Penn li podia fer competència. Nicolas Cage tornarà a ser nominat (sense guanyar) l’any 2002 per Adaptation (El ladrón de orquídias), aquell any va guanyar Adrien Brody per El pianista.

superman_cage

Per sorpresa de tots el següent paper després de guanyar l’Oscar és el d’un químic que es veu involucrat en una operació militar a la presó d’Alcatraz. La Roca, una cinta d’acció amb Sean Connery l’uneix a un seguit d’actors que canvien la manera d’entendre l’acció. Actors com Will Smith o Bruce Willis que escapen de l’estereotip de l’heroi d’acció però que es converteixen en referents de gènere durant una temporada. Durant una temporada Cage alterna papers a pelis d’acció com ara La Roca, Con Air (gran peli), 60 segundos, Snake eyes o Cara a Cara amb papers més dramàtics com Adaptation, Al límite o Asesinato en 8mm. Res sorprenent si no fos perquè ja comença amb papers a pelis mediocres comFamily man, Windtalkers o la patètica La Mandolina del Capitan Corelli. També és en aquesta època que prova sort a la direcció amb Sonny, film mediocre amb James Franco com a protagonista.

furiaciega

És al final d’aquesta època on sembla que Cage intenta recuperar el seu prestigi amb dues pelis, un genial drama com El señor de la guerra i amb La búsqueda,una cinta d’aventures que volia recuperar l’esperit d’Indiana Jones i que va tenir una seqüela força més fluixa uns anys més endavant. El señor de la guerra és una magnífica pel·lícula i La búsqueda resulta prou entretinguda com per pensar que l’actor podria recuperar-se però problemes familiars, divorcis i problemes econòmics el fan entrar en una espiral de decadència on comença a acceptar qualsevol paper que li permeti pagar factures.

Aquí entrem a la tercera època on protagonitza pelis horribles com Wicker Man, World Trade Center, els dos Ghost Rider, Furia Ciega i un seguit de títols que acaben amb tot el prestigi que tenia com actor. Fins i tot fracassa amb l’intent de Disney de crear una nova franquícia amb El aprendíz de brujo. El poc respecte que li podia quedar el va perdent a cada pel·lícula i sembla que poca cosa es podrà fer. Crítiques que corren per internet parlen molt bé del seu treball a Joe, una de les noves pelis que estrenarà i que poc representar la seva última oportunitat de recuperació.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *