0

Life is strange

“- Ahir vaig acabar un videojoc boníssim.
– Un videojoc? Què tens 15 anys?”

Doncs no, resulta en tinc 38, segueixo jugant a videojocs i espero fer-ho durant molts anys. Malauradament avui en dia encara hi ha molta gent que veu els videojocs com un entreteniment infantil i no com el llenguatge audiovisual que realment és. Igual que el cinema, la literatura o la televisió, l’objectiu dels videojocs és explicar una història i transmetre emocions i sensacions al mateix temps que entretenir, divertir o espantar.

Avui m’aparto del cinema i la televisió per parlar d’un videojoc. Life is strange explica una història que podria ser perfectament una gran pel·lícula o una magnífica sèrie però que els seus creadors (Dontnod Entertainment) han decidit explicar en format joc.  Un joc diferent, tranquil i emotiu però, per sobre de tot, brillant.

L’any 2015, Life is Strange es va distribuir en format episòdic per motius econòmics i de producció però després ja va sortir com a joc complet. En total són cinc episodis amb una durada mitjana de 2 o 3 hores.

La Max Caulfield (Hanna Telle) és una jove estudiant de fotografia que torna al seu poble després d’uns anys d’absència. Un cop allà comença a experimentar unes estranyes visions i descobreix que posseeix la capacitat de rebobinar el temps. Amb l’ajuda de la Chloe (Ashly Burch), la seva amiga de la infantesa, intentaran descobrir uns estranys fets que estan tenint lloc a Arcadia Bay.

Life is strange és una aventura gràfica en tercera persona centrada en la investigació, l’exploració, el diàleg i, sobretot, la presa de decisions. És un joc tranquil on el jugador camina pels diferents escenaris interactuant amb els objectes o els PNJ (Personatges No Jugadors) que es va trobant. Amb la majoria pot establir-hi un diàleg i aconseguir informació que pot ser útil o no per la història. Algunes converses fan avançar la història, d’altres simplement serveixen per enriquir i donar profunditat al món que l’envolta. El mateix passa amb els objectes interactius, alguns aporten pistes interessants, d’altres només aporten realitat i quotidianitat al joc. El sistema de rebobinat ens permet observar  o rectificar les nostres accions en funció de les decisions que prenem

Aquesta mecànica és al mateix temps el pitjor enemic de Life is strange. Malgrat ser un joc que recomanaria a tots els meus amics i coneguts també és un joc que ser que molts d’ells no jugarien. És un estil de joc que no atrau a tothom.

Life is strange és una petita joia que atrapa i emociona des del primer moment. És una història d’intriga i aventures, però per sobre d’això és una història sobre l’amistat, l’amor, la confiança en un mateix i la responsabilitat. Tot el que envolta el joc està tractat amb molt d’amor i respecte. Es tracta d’una obra treballada amb estimació per tots el que l’han fet i això es respira en tot moment. No només la història, també el disseny dels personatges i els escenaris estan tractats amb una cura i tendresa especials. Life is Strange no busca la perfecció visual, busca un estil propi i us asseguro que ho aconsegueix.

És difícil destacar una cosa en un joc on tot brilla però vull fer una menció especial a la seva banda sonora. Life is strange presenta una selecció musical amb artistes com Angus & Julia Stone o Syd Matters que s’integren de forma magistral amb la personalitat del joc.

Life is strange és una joia, una petita obra d’art que cal reivindicar perquè la descobreixi el major nombre de gent possible. Una història que enamora i queda a la memòria.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *