0

Line of duty

Una de les millors coses de les xarxes socials és la capacitat de conèixer i relacionar-te amb gent que comparteix els teus mateixos gustos i aficions. A les xarxes es pot trobar de tot i amb l’augment de l’afició a les sèries i al cinema que hi ha avui en dia, costa poc crear un cercle d’amistats i coneguts amb els que formar grups de discussió, recomanació o crítica. Aquests petits grups són els que t’ajuden a descobrir noves propostes o t’eviten perdre el temps amb sèries dolentes. El post d’avui surt, justament, d’una d’aquestes propostes. Quan una amiga com la Fàtima (ja tardeu a seguir-la @alfdeve) et descriu una sèrie com una virgueria d’orfebreria, el mínim que pots fer és dedicar-li unes hores.

Line of duty és una sèrie anglesa on durant quatre temporades (la cinquena està en preparació) seguim la AC-12 i l’equip format pels detectius Steve Arnott (Martin Compston) i Kate Fleming (Vicky McClure), una unitat de la policia britànica especialitzada en casos de corrupció policial. El que comença com un cas aïllat acaba lligant la trama de les quatre temporades que hem vist fins al moment. De sèries policials n’hi ha moltes, de sèries amb una trama tan ben lligada i trenada com Line of Duty n’hi ha molt poques.

Un tret curiós de la sèrie és que sempre juga amb dues històries paral·leles. Per una banda tenim la trama policial que investiga cada temporada i, per l’altre, amb la investigació que l’AC-12 porta sobre els policies que investiguen el cas en qüestió. Les dues històries s’entrellacen i acaben depenent una de l’altre, al mateix temps que van formant el trencaclosques de l’argument global de tota la temporada.

Line of Duty s’allunya de les típiques sèries policials on els protagonistes són de diferent sexe evitant del tot qualsevol tipus de tensió sexual. Són amics, són companys però cap dels dos espera res més de l’altre. La trama se centra en els casos policials obviant trames romàntiques i altres coses que trenquen la història.

Les quatre temporades de la sèrie mantenen una mateixa estructura de sis capítols d’una hora de duració ( la primera té cinc capítols però l’últim és més llarg i es podria dividir en dos) i tots mantenen la tensió des del primer minut del primer capítol fins als crèdits finals de l’últim. Per estrany que sembli, un dels punts forts de la sèrie és el seu realisme. Malgrat les trames retorçades i els constants girs de guió, els arguments de Line of duty semblen totalment factibles. Aquest realisme també es transmet a la sèrie convertint els interrogatoris en un dels punts calents de cada capítol. Res a veure amb els interrogatoris vistos a Castle, CSI o moltes altres sèries policíaques, els interrogatoris de Line of duty són lents, carregats de dades tècniques però amb uns punts de tensió excel·lents i es converteixen en els moments preferits de cada capítol.

Line of duty és d’aquelles sèries que hauria de ser de caràcter obligatori per qualsevol fan de les sèries. Si l’heu vist no deixeu de recomanar-la als vostres amics, si no l’heu vist ja esteu tardant a començar-la.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *