0

Master of none

Quan recomanem una sèrie nova sempre s’han de respondre a un parell de preguntes obligatòries: de què va i a quina sèrie s’assembla. Normalment són qüestions força senzilles de respondre però en altres ocasions cal fer un esforç extra per aconseguir-ho. Master of None és una d’aquestes ocasions. La sèrie creada i protagonitzada per Aziz Ansari trenca esquemes i no s’assembla a res però és del millor que podeu veure a televisió.

Master of None segueix durant dues temporades de deu capítols la vida d’en Dev Shah (Aziz Ansari), un actor poc conegut que intenta fer-se un lloc al món de l’espectacle. Mentre busca la seva oportunitat laboral en Dev també intenta trobar l’amor i el seu lloc al món.

El més senzill seria definir Master of None com una comèdia però la sèrie va més enllà. Té tocs de comèdia però també un fort component romàntic al mateix temps que dramàtic. Master of None és un retrat de la vida d’un individu de trenta anys que intenta buscar un sentit a la vida i com tots sabem la vida no és comèdia ni drama, és una barreja de tot. La sèrie tracta d’una manera intel·ligent i fresca molts temes d’actualitat, des dels estereotips racials a les cites online passant per la sexualitat d’avui dia però, per sobre de tot, Master of None és una sèrie sobre l’amistat.

Gran part de l’èxit de Master of None es deu al seu protagonista, l’actor i còmic Aziz Ansari i la química que comparteix amb la resta del repartiment. Al costat d’Ansari trobem Noël Wells, Eric Wareheim, Kelvin Yu, Lena Waithe i, a partir de la segona temporada, la bellíssima Alessandra Mastronardi. Uns noms que no us diran res però que no oblidareu després d’enamorar-vos dels seus personatges.

Master of none és una de les sèries més atrevides que he vist en anys. No per l’argument, no per uns enrevessats girs de guió, simplement per la manera d’explicar les coses. Poques sèries s’atrevirien a fer un capítol completament en blanc i negre i amb més del 75% del diàleg en italià i menys encara s’atrevirien a fer un capítol sense cap dels seus protagonistes i convertir-lo en una obra d’art. La primera temporada és bona però la segona és magnífica. Citant el gran bastard Jordi Camps (@jclinnell), els capítols d’Itàlia són extraordinaris, el de Nova York una obra mestra  i el d’acció de Gràcies és de traca i mocador.

Lamentablement sembla complicat veure una tercera temporada però sempre ens quedarà l’esperança de recuperar en Dev quan arribi una nova etapa de la seva vida, qui sap si casat i amb fills. Sigui com sigui, Master of None sempre quedarà com una petita joia en un saturat mercat televisiu.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *