Vaig entrar al cinema amb certes reserves, entre que el cartell em recordava molt a I’m Legend i els tràilers em feien pensar en un Wall-E amb persones reals tenia certs dubtes sobre el retorn de Tom Cruise a la ciència-ficció tot i que és un gènere amb el que sembla trobar-se força còmode.
Oblivion (Joseph Kosinski, 2013) no es convertirà en un referent del gènere però és una peli més que acceptable amb alguns petits errors que li fan perdre punts.
Si comencem per les parts positives trobem un espectacle visual increïble amb la recreació de la Terra desprès de la guerra amb els invasors com a màxim exemple, unes interpretacions més que acceptables i un argument que sense sorprendre gaire (la majoria de les coses es poden preveure amb antelació) és eficaç i entretingut. Fins i tot la feina de Kosinski, que ja es va trobar molt còmode amb la ciència-ficció amb Tron:Legacy, és més que correcte tot i la poca experiència com a director.
Malgrat tot la peli té dos punts negatius que ens deixen amb un regust amarg. En primer lloc la seva duració, dues hores són excessives pel que ens ha d’explicar la pel·lícula i en alguns punts el ritme ho nota. En segon lloc el final. Arriba un punt on la peli podria acabar perfectament però el director decideix allargar-la una mica més amb un final ensucrat que li resta força. I realment és una llàstima perquè la peli ens podria haver deixat molt millor record que el que ens acaba deixant.
Si us agrada la ciència-ficció no dubteu, és un entreteniment més que correcte amb el que passar una bona estona.
