0

Playstation VR

Vaig poder provar les VR al Barcelona Games World d’aquest 2016 però 7 minuts de prova després de dues hores de cua no són suficients per valorar l’experiència (tot i que la primera sensació va ser prou bona). Mesos després les he pogut provar amb més calma i tranquil·litat. El resultat? Una bona proposta que ha vingut per quedar-se. Ha vingut una mica massa aviat però ho ha fet per quedar-se.

No em sento capacitat per parlar tècnicament de les VR però sí que vull parlar de les sensacions que m’han transmès junt amb els seus punts forts i febles.

El primer que et trobes a l’hora de jugar amb les Playstation VR és que la preparació per fer-ho és bastant feixuga. Cal tenir la càmera preparada, connectar les ulleres, preparar els auriculars, preparar el joc i deixar els move (si vols gaudir de l’experiència completa) o el comandament en un lloc accessible, ja que un cop et poses el casc perds el contacte amb el món exterior. La sensació és que jugant sol hauràs de posar-te i treure les ulleres moltes vegades, una acció que no és complicada però tampoc molt pràctica.

Dit això un cop està tot posat l’experiència és molt còmode. Fins i tot per la gent miop com jo que necessita deixar-se les ulleres normals posades, el casc és molt còmode i pesa poc. En realitat al cap de pocs minuts oblides que el portes posat. Fins i tot en un dels jocs m’havia de posar una màscara (si, de Batman) i vaig acabar xocant els move amb les VR a l’oblidar que les portava posades.

La immersió és immediata. És increïble com el cervell s’oblida ràpidament que estàs en un sofà d’una habitació per transportar-te de ple a la batcova o dins d’un cotxe durant una persecució. Si unim el casc amb els auriculars, l’aïllament amb el món és total. Això poc provocar més d’un espant si mentre estàs jugant t’arriba la parella, company de pis o descendència i et toca l’esquena per dir-te quelcom.

Em feien patir bastant els cables però amb els jocs que vaig provar no m’han molestat gens. És cert que eren jocs “estàtics” que no requerien molts moviments. Potser en algun que m’obligui a girar, ajupir-me o fer el pino-puente puc acabar lligat com un rodó de vedella però tinc la sensació que vigilant una mica no ha de suposar un problema greu.

Anem als jocs, vam començar provant el Until Dawn. Rush of Blood, un shooter sobre raïls que poc té a veure amb el Until dawn original. La proposta és interessant i la sensació de moure’s amb la vagoneta és totalment real. Gràficament el joc és bastant pobre i pel que m’han comentat la duració és força curta. Malgrat tot, l’experiència és molt bona.

A continuació vam passar a un dels jocs dins del VR Worlds, un recopilatori de jocs/demos per posar a prova les PlayStation VR. Seguim amb els jocs sobre raïls però aquest cop ens posem a la pell d’un atracador. Es tracta d’una demo i la seva duració és molt curta, m’encanta que vulguin donar profunditat i història a una demo però la introducció és massa llarga pel que t’ofereix el joc. Dit això aquí ja tenim una millora substancial amb els gràfics del joc i la sensació immersiva és igual que amb l’anterior. Trobar-se enmig d’una persecució per una autopista mentre cotxes i motos et disparen i tu els tornes el foc és espectacular.

El Batman Arkham VR em va impressionar tot i només jugar la seva introducció. És el primer i únic joc que vaig jugar dret i la sensació és brutal. Els cinc minuts que vaig jugar van consistir a baixar per la Batcova mentre m’anava posant l’armadura. No sé com és el joc però us puc assegurar que aquells cinc minuts em van fer sentir com un Batman real.

L’últim que vam provar va ser un dels minijocs que formen part de The Playroom VR, un conjunt de jocs que es poden descarregar de forma gratuïta amb les VR. L’escollit va ser: El rescate de los robots i va ser una de les sorpreses de la tarda. Per entendre’ns és un plataformes molt senzill, a l’estil Mario Galaxy o Crash Bandicoot però amb el que et sent integrat al joc gràcies a les VR. La sensació és una mica estranya al principi però t’acabes divertint molt ràpidament. L’únic punt negatiu és la sensació de mareig que pot provocar moure’t sense moure’t. A mi m’ha passat en tots els jocs on  controles el personatge però és una cosa molt personal, conec altra gent que hi ha jugat i no li ha passat.. Ell es mou però jo no i això em provoca cert vertigen.

En resum, les PlayStation VR són un pas endavant en el món dels videojocs i ofereixen una experiència única i molt atractiva però encara els queden alguns detalls per polir. Queda millorar la qualitat gràfica i fer tot el procés més senzill però si amb les limitacions que tenen ara mateix les sensacions que ofereix són així de brutals només puc imaginar com serà en el futur. També és necessari un bon assortiment de jocs que sedueixin al públic i que els faci veure que la seva inversió ha valgut la pena. Si les Playstation VR es limiten a jocs de segona passarà com amb el 3D en el cinema i el públic es cansarà de sentir-se estafat.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *