0

Psychokinesis

Yeon Sang-ho va donar-se a conèixer a occident l’any 2016 amb Train to Busan, una espectacular i sorprenent pel·lícula zombi de tall clàssic que va debutar a Sitges i es va convertir en un fenomen. Dos anys més tard Sang-ho es manté en el fantàstic però deixa els morts vivents per endinsar-se al món dels superherois amb Psychokinesis. Com va fer Josh Trank l’any 2012 amb Chronicle, el director de sud-coreà busca una visió més natural i mundana dels superherois.

Seok-hyeon (Seung-ryong Ryu) és un pobre desgraciat que aconsegueix superpoders de forma casual. Decidit a fer alguna cosa bé per una vegada a la vida decideix utilitzar les seves noves habilitats per ajudar la seva filla i els seus amics d’una poderosa companyia constructora.

A diferència de Train to Busan aquesta nova proposta del director no ha tingut estrena en sales comercials sinó que s’ha distribuït internacionalment via Netflix. Aquesta proposta ajuda ha fer que la pel·lícula pugui arribar a un número més gran de gent però també pot significar que en cinemes ens podríem trobar davant d’un fracàs considerable.

Psychokinesis barreja fantasia amb escenes d’acció i un toc de crítica social que s’acaben barrejant per obtenir una estranya combinació que no acaba de lligar i que fa allunyar una mica a l’espectador de la pantalla. Aquesta nova proposta també té un estil molt més oriental i això fa que les interpretacions siguin molt més exagerades i, fins a cert punt, paròdiques del que estem acostumats a occident. També el ritme es veu afectat i fa que la pel·lícula tingui uns canvis de ritme molt dràstics que la converteixen en molt irregular.

El millor de Psychokinesis són els seus efectes visuals. Mentre les actuacions i la direcció passa amb un aprovat just, els efectes especials són sorprenentment bons. També té un punt d’humor que ajuda a passar millor el metratge.

En resum, Psychokinesis pateix el problema del hype i d’un estil massa oriental, que sempre em provoca un distanciament amb què estic veient.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *