0

Què m’ha agradat aquest 2020 – Part 1

En un 2020 atípic, on els cinemes i les estrenes s’han paralitzat, podia semblar que també ho havia fet el consum de productes audiovisuals, però acabo l’any amb gairebé 260 visualitzacions entre sèries i pel·lícules. És cert que un número important d’aquestes pel·lícules són clàssics que el temps de confinament m’ha permès recuperar, però tampoc cal menystenir el número de noves propostes que he pogut veure. Com cada any, us deixo amb una llista sense ordenar, d’algunes de les propostes que més m’han agradat, sense que això vulgui dir que són les millors de l’any.

Recordeu, si alguna nou us agrada… feu la vostra pròpia llista.

1917 (Veure article)

Una de les candidates a millors pel·lícula del 2020 es va estrenar només encetar l’any. Sam Raimi va aconseguir fer-nos sentir la guerra de ben a prop amb el seu magnífic (i fals) pla seqüència.

The vast of night (Veure article)

Una de les propostes de ciència-ficció més arriscades dels últims anys. Amb el seu debut darrere les càmeres, Andrew Patterson aconsegueix transmetre una sensació d’angoixa i tensió que et manté enganxat a la pantalla.

Onward (Veure article)

No podia faltar un títol de Pixar en aquesta llista. Presentat com una proposta menor, Onward és una barreja perfecta d’aventures i emocions amb tots els elements únics de les pel·lícules Pixar.

Palm Springs (Veure article)

Una de les comèdies revelació d’aquest 2020. Divertida, intel·ligent i sorprenent, Palm Springs juga amb la idea del bucle temporal i aconsegueix fer-nos passar una molt bona estona. Afegir l’excel·lent química entre els dos protagonistes.

Eighth Grade

Amb el temps serà d’aquelles pel·lícules que ajudaran a entendre una generació. Un excel·lent i realista retrat generacional que parla de la societat, el sexe i les xarxes socials. Molt recomanable.

Bad education

Hugh Jackman fa una excel·lent interpretació en aquest drama que demostra com n’és de fàcil caure en la corrupció i trobar-ho normal. Basada en fets reals i molt ben narrada.

Los hermanos Willoughby (Veure article)

Una proposta d’animació que s’allunya dels grans estudis però ens regala un espectacle visual com poques han fet aquest any. Es tracta d’un magnífic conte amb una història sobre la força de la família.

Guns Akimbo (Veure article)

Una esbojarrada proposta que només busca entretenir i ho aconsegueix de sobres. Desconnectar el cervell durant una estona i gaudir amb un tsunami de trets i paraulotes.

El diablo a todas horas (Veure article)

Retrat brut, lent i cru d’una Amèrica profunda. Petites històries de violència que es van creuant fins a mostrar una història completa. Repartiment excel·lent per una pel·lícula dura i no apte per tothom.

Supernova (Veure article)

Poc més d’una hora d’angoixa i tensió en una història quotidiana que es desenvolupa en una única localització. Pel·lícula dura i sense concessions.

De ben segur que sense la pandèmia, títols com Sin tiempo para morir, Free Guy, Viuda Negra o Un lugar tranquilo 2 haurien format part d’aquesta llista, però el que segur no hauria canviat són les dues pitjors propostes que he vist aquest 2020.

Artemis Fowl (Veure article)

El que s’havia de convertir en una nova franquícia de Disney, acaba resultant un despropòsit sense cap ni peus.

Timetrap (Veure article)

Quan vols jugar amb els viatges en el temps però ets incapaç de lligar més de dues frases seguides et surten coses com Timetrap.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *