1

Resident Evil: Venganza

Sabeu aquelles pel·lícules que de dolentes que són s’acaben tornant bones? Doncs no és el cas de Resident Evil 5… La pel·lícula és tan dolenta que si la intenten fer pitjor no poden.

L’any 2002 Paul W.S. Anderson (el millor que havia fet fins el moment era Horizonte Final) inicia la saga Resident Evil amb una pel·lícula força acceptable que deixava contents els fans del cinema de zombis i no molt emprenyats els fans del videojoc en que es basa. Han passat 10 anys i cinc entregues i la saga ha anat baixant en caiguda lliure fins arribar a l’horror d’aquesta entrega (que segurament no serà la última). A banda del títol la única cosa que s’ha mantingut a totes les entregues és Milla Jovovich, fins i tot Paul W.S. Anderson va decidir fer una pausa durant la segona i tercera entrega (va tornar a la quarta per reflotar la saga…). L’actriu es va fer seu el paper d’Alice (personatge principal de les pel·lícules, no dels videojocs) i l’ha mantingut fins a dia d’avui malgrat convertir-se en una paròdia del personatge de la primera entrega.

És difícil resumir l’argument d’aquesta cinquena part ja que resulta complicat trobar-lo. La pel·lícula no és més que un conjunt d’escenes d’acció que freguen el ridícul i que s’han unit per arribar als 90 minuts que necessites per anomenar-la pel·lícula. Amb l’intent d’emular una estructura de videojoc (cosa que pelis com Doom o les pròpies Resident Evil han demostrat que no funciona) la pel·lícula planteja un seguit de nivells que els protagonistes han de superar per arribar al seu destí final en un temps límit. Situacions absurdes i inconnexes que es van succeint fins arribar al clímax final (un altre punt ridícul de la saga on es demostra que la hipotèrmia no existeix). En mig de tanta tomteria cal destacar un moment espectacular que és la única cosa que es pot salvar de la pel·lícula. L’exercit rus zombi. Amb una clara imitació – homenatge – a Dead Snow (Zombis nazis) W.S. Anderson crea un exercit de zombis que condueixen vehicles, disparen i utilitzen motoserres (gran moment). Ja us dic que si enlloc de tantes tonteries la pelis es centra en aquests zombis es converteix en film de culte.

Dels personatges millor no parlar-ne gaire. La majoria va apareixent per allà i si no coneixes una mica els videojocs o ets molt seguidor de les altres entregues tens poques oportunitats de saber qui són o què fan per allà. Són personatges plans i exagerats. Potser funcionen ens els videojocs però en pel·lícules necessitem alguna cosa més.

Poca cosa o res podem salvar de Resident evil: venganza, ni veure Sienna Guillory amb un vestit tant ajustat que no la pots ni pessigar ajuda a empassar-se l’hora i mitja que dura. En definitiva, Resident Evil segurament tornarà a la gran pantalla i, segurament, jo tornaré a anar al cine per veure-la (alguns diuen que és masoquisme, altres que és l’avantatge de no pagar per anar al cine) però molt han de canviar les coses per poder veure una bona pel·lícula basada en el videojoc de Capcom.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *