0

Saga Robocop

L’any 1985 Paul Verhoeven debutava a Hollywood sense fer massa soroll amb Los señores del acero. El director neerlandès ja tenia una llarga trajectòria als Països Baixos però estava decidit a fer el salt a les grans produccions americanes. No és fins al cap de dos anys que crida l’atenció del gran públic amb Robocop. La trajectòria de Verhoeven agafa impuls i la segueixen Desafio Total i Instint bàsic. Després tenim la frenada en sec que suposa Showgirls però això ja seria una altra història.

Robocop s’estrena l’any 1987 amb guió de Edward Neumeier i Michael Miner i producció de la desapareguda Orion Pictures. La pel·lícula pot semblar una simple i violenta proposta de ciència-ficció però ens trobem davant d’una crítica brutal a la manipulació dels mitjans de comunicació, la privatització i al capitalisme. Com moltes de les pel·lícules que dirigirà Verhoeven més endavant, el totalitarisme està molt present a Robocop però el director l’utilitza com a crítica a la societat.

Robocop (Paul Verhoeven, 1987)

robocopEn un futur la ciutat de Detroit està al límit de la ruïna financera. La policia està sobrepassada per la violència dels carrers i els ciutadans intenten sobreviure com poden. Per intentar posar-hi remei, l’ajuntament signa un contracte amb la multinacional OCP (Omni Consumer Products) per cedir-los el control de la policia. En un intent de crear el policia perfecte, OCP aprofita l’assassinat del policia Alex Murphy per convertir-lo en un cíborg que actuï sota el seu control. La conversió en cíborg no elimina completament la memòria d’en Murphy com tampoc la seva humanitat. Quan es descobreix que l’OCP és una entitat corrupte que vol destruir Detroit per construir una nova ciutat utòpica, en Robocop s’enfronta a ells.

A diferència del Terminator de James Cameron estrenada tres anys abans, el cíborg de Verhoeven no es basava en una aparença humana pel que els seus moviments i disseny han quedat molt obsolets avui en dia però en el seu moment van resultar un impacte visual per l’espectador. Igual que moltes pel·lícules d’aquella època s’han de veure en el context temporal i s’ha de dir que Robocop ha aguantat prou bé el pas dels anys.

Verhoeven planteja la seva pròpia pel·lícula amb un estil molt clar on la violència està present de forma constant al llarg del metratge. El director no es reprimeix i mostra una violència crua i directe sense concessions. A títol personal l’escena de l’assassinat de l’agent Murphy va quedar molt temps marcada a la meva retina la primera vegada que la vaig veure.

robocop

En els dos papers principals ens trobem Peter Weller interpretant l’agent Alex Murphy/Robocop i Nancy Allen com la seva companya policial i qui ajuda a Robocop a recuperar els seus records. Al costat dels dos actors més joves trobem d’altres més veterans com Ronny Cox i Ray Wise. L’actuació de Weller és impossible de valorar, ja que es passa tres quartes parts del metratge sota l’armadura però el seu treball va marcar els moviments i l’estil d’en Robocop que l’acompanyaran fins al desastrós remake del 2014.

Robocop 2 (Irvin Kershner, 1990)

Tres anys més tard i sense Verhoeven, Neumeier i Miner, Orion decideix treure una segona entrega de Robocop. A diferència de l’equip tècnic el repartiment artístic repeteix i Weller i Allen tornen a interpretar els mateixos papers de la primera entrega. Tot i aquesta estampida les expectatives cap a la pel·lícula van pujar molt quan es va anunciar que Irvin Keshner agafava la direcció i el guió seria del prestigiós Frank Miller.

Robocop 2 se situa després de la primera entrega, amb una ciutat de Detroit sumida en el caos i amb l’aparició d’una perillosa droga que converteix els consumidors adictes i violents. La policia de la ciutat es declara en vaga per les condicions laborals imposades per la OCP que, al mateix temps, vol impulsar el projecte Robocop 2 amb un nou robot que prescindeix de les emocions humanes. A la recerca d’un candidat perfecte per tirar endavant el projecte Robocop 2, la OCP decideix utilitzar el cervell d’un perillós narcotraficant. Quan aquest nou projecte escapa del control de la OCP, l’agent Murphy s’haurà d’enfrontar a ell.

La segona entrega de Robocop va provocar sensacions enfrontades entre el públic. Personalment la trobo la més fluixa de les tres entregues però no és una opinió compartida o unitària. Robocop 2 recapta menys que l’original però en el mercat domèstic va ser un èxit.

L’estrena de Robocop 2 va anar lligada a la polèmica per l’enfrontament entre Kershner i Orion amb Miller que va veure com la versió que director i productora volien tirar endavant diferia molt de la versió que ell havia pensat i escrit. La versió de Miller va ser reescrita per Walon Green. El fet de suavitzar la versió de Miller i que Keshner és un director més familiar que Verhoeven van provocar un descens de la violència que va caracteritzar la primera entrega i la introducció d’un humor que no acaba de lligar amb la pel·lícula.

No només en l’apartat visual i argumental va patir crítiques Robocop 2. El canvi de banda sonora i del tema principal de Basil Poledouris és una decisió que encara avui en dia sóc incapaç d’entendre.

Robocop 3 (Fred Dekker, 1993)

Malgrat els problemes que havia patit durant la filmació de la segona entrega, Frank Miller decideix donar una segona oportunitat a la saga i escriu el guió de Robocop 3. El resultat és el mateix que amb Robocop 2, un Miller emprenyat perquè el director i l’estudi decideixen retallar les seves idees i fer un film molt més suau i familiar. Després d’aquestes males experiències Frank Miller decideix abandonar Hollywood fins a l’any 2005 que el seu amic Robert Rodríguez el convenç per treballar en l’adaptació de Sin City però com passa amb Verhoeven això seria una altra història.

Fred Dekker agafa el relleu d’Irvin Keshner darrere la càmera i també en la reescriptura del guió. De fet Keshner no és l’únic en abandonar la saga, Peter Weller tampoc recupera el paper d’Alex Murphy que recau en Robert John Burke. La versió oficial és que Weller tenia altres compromisos però tot sembla indicar que el mal ambient de la segona entrega també va tenir-hi alguna cosa a veure-hi.

La ciutat de Detroit es troba enmig d’una guerra entre els seus habitants i un grup de mercenaris contractats per la OCP per fer-los fora. Les directrius que controlen en Robocop entren en conflicte quan ha de protegir uns innocents enfrontant-se a membres de la OCP. Quan la seva companya és assassinada per aquests segons els cíborg no dubta en posar-se al costat dels ciutadans.

El mateix Miller va reconèixer que moltes de les idees que formen el guió de Robocop 3 provenen d’idees descartades per la segona entrega. Ben treballades això no representaria un problema però que el guió sigui retallat i manipulat per altres mans fan que ens trobem davant d’un conjunt de bones idees barrejades amb d’altres de més absurdes o innecessàries. Prefereixo evitar parlar dels cíborg ninja.

La pel·lícula és massa irregular i sap greu quan veus que podria haver ofert molt més del que va acabar oferint.

Robocop ( José Padilha, 2014)

En plena febre dels remakes algú decideix que és una bona idea recuperar el mític policia cíborg de Detroit. No estic en contra dels remakes i reboot sempre que estiguin ben fets i des del respecte, el problema és que aquest no és el cas.

L’únic consell que us puc donar davant d’aquest Robocop és que us n’allunyeu el màxim possible.

Televisió i altres

La saga va tenir quatre adaptacions televisives, dues d’elles d’animació. L’any 1988 just després de la primera entrega s’estrenava Robocop, una sèrie d’animació de 12 capítols que es basava en l’argument de la pel·lícula. El mateix es va intentar l’any 1994 amb una nova adaptació televisiva en imatge real de 23 capítols de duració. Aquestes dues adaptacions no van tenir l’èxit esperat i no van anar més enllà. L’any 1998 es recupera el personatge en una nova sèrie d’animació que se situa en un futur on en Robocop s’uneix a la divisió Alpha per lluitar contra una amenaça coneguda com DARC (Directorate for Anarchy, Revenge and Chaos). La sèrie es va mantenir durant dues temporades. L’últim intent televisiu és Robocop. Meltdown una nova versió en imatge real que se situa 13 anys després de la Robocop original.

Robocop també ha aparegut en còmics i videojocs. El mateix Frank Miller va publica una novel·la gràfica amb la seva versió de Robocop 2.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *