0

Scream 4

Tenir temps lliure no sempre és el millor. A vegades tenir temps lliure et fa pensar coses com que fa molt que tens Scream 4 al disc dur de l’iPlus i que potser avui és un bon dia per veure-la. El pitjor és fer cas a aquest pensament.

Si ens posem en antecedents l’any 1996 Wes Craven i Kevin Williamson van tornar a posar de moda les pelis d’assassins en sèrie típiques dels anys 70 i 80. Així va néixer Ghostface, l’assassí emmascarat de la saga Scream que malgrat no arribar el nivell de culte que tenen Michael Myers, Jason Voorhees o Leatherface si que va aconseguir ser una icona d’una generació jove que amb prou feines havia nascut quan Jamie Lee Curtis era la reina del crit o un jove Kevin Bacon anava d’acampada a Crystal Lake.

Amb una jove Neve Campbell com a cap de cartell Craven i Williamson feien un homenatge a aquell cinema de terror dels 80. Sense inventar res de nou tornaven a posar de moda el terror utilitzant la pròpia pel·lícula per explicar als espectadors més joves com funciona aquest estil de cinema, les regles no escrites del terror, les frases típiques, etc. Aconseguien un producte fresc i entretingut. Una pel·lícula que si mirem avui sense conèixer-la ens semblarà tonta i infantil però que si la situem en el moment en que va ser estrenada podem recordar-la amb certa estimació. No hem d’oblidar que a partir de l’èxit de Scream van començar a sortir pelis com I Know What You Did Last Summer o Urban Legend. Tampoc hem d’oblidar que Scream és de les poques que ha pogut sobreviure al temps i quedar en l’imaginari col·lectiu.

Com sempre passa en aquests casos el tàndem Craven-Williamson va veure un filó en la història de la Sidney Prescott (personatge que interpreta Neve Campbell) i van aparèixer les inevitables seqüeles. Scream 2 encara es deixa veure, però Scream 3 és terriblement dolenta. Així doncs l’any 2000 mor la saga.

No és fins al 2011 que l’equip es torna a reunir per oferir-nos l’esperada Scream 4. Avui en dia pots saber quan un actor, un director o un guionista van necessitats de diners o reconeixement el dia que tornen a recuperar uns personatges que ja haurien d’estar morts i enterrats. Wes Craven no feia res de bo des de feia anys, Cursed o Vuelo nocturno són un exemple del que havia estat fent aquest senyor, Kevin Williamson estava desaparegut des de feia anys del cinema i la televisió i  Neve Campbell es dedicava a petits papers en sèries poc conegudes.
Així doncs el part principal de la saga es va posar d’acord (segurament tampoc va costar gaire recuperar Courteney Cox i David Arquette) per donar una nova vida a la saga. Amb el lema “Nova dècada, noves regles” la saga Scream tornava a la gran pantalla.

Us haureu adonat que malgrat el títol del post és Scream 4 encara no he parlat de la peli. La resposta és senzilla, no val la pena. La peli és una merda. Un avorriment i una pèrdua de temps. I més encara quan avui en dia el jovent que va a veure aquest estil de pelis estan acostumats a coses com la saga Saw i al Halloween de Rob Zombie. Pel·lícules que s’han adaptat als temps que vivim i no han quedat estancades als anys 90 com li ha passat a Scream.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *