0

Sense8

sense8_posterNo us enganyaré, he necessitat tres intents per acabar Sense8 però un cop fet us puc assegurar que val molt la pena l’esforç inicial. La sèrie dels The Wachowski és complexa i molt desconcertant durant els primers capítols i és fàcil deixar-la de costat però a mesura que avança i va agafant més sentit ens trobem davant d’un espectacle narratiu i visual.

L’argument de Sense8 és senzill però la manera d’introduir-lo és directe i sense preàmbuls i aquest fet és el que la converteix en una sèrie desconcertant durant els 4 o 5 primers capítols. Un grup de persones de diferents parts del món i de caràcters molt diferent comença a compartir visions i pensaments. Aquest fenomen que al principi els deixa en xoc els servirà més endavant per sobreviure a diferents situacions de la seva vida. A banda de l’argument principal Sense8 són vuit petites històries sobre la vida. Vuit arguments secundaris que es basen en demostrar que el millor és treure’s les màscares que ens imposa la societat i acceptar qui realment.

The Wachowski ens ofereixen una narrativa molt ben treballada i sincronitzada jugant constantment amb els canvis de personatges i de localitzacions. Si mai no heu valorat el treball que fa un script i el seu equip a Sense8 trobareu motius de sobres. També és una sèrie amb una producció brutal. Només per les localitzacions i la qualitat de les imatges ens podem fer una idea del pressupost que han tingut. El treball de realització i muntatge també és excel·lent en escenes complexes com els canvis de personatge durant les accions o les interaccions d’uns amb d’altres.

sense8_1

Amb algunes excepcions com Daryl Hannah o Naveen Andrews – que tenen papers secundaris – la majoria del càsting de Sense8 és poc o totalment desconegut però això no és un punt negatiu de la sèrie. De fet tots els actors interpreten de forma magistral els seus papers i són capaços de transmetre tot un ventall d’emocions mitjançant simples mirades. Sense8 té una de les escenes més emotives que he vist en anys a televisió jugant només amb música, les reaccions dels personatges i les imatges. No hi ha diàlegs i el ritme és tranquil i pausat però aconsegueix posar la pell de gallina i llàgrimes als ulls. Una bona cosa que aconsegueix Sense8 és fer interessants tots els personatges. La història es recolza una mica més en uns que en d’altres però totes són interessants per igual. El mateix passa amb els personatges, uns t’agraden més que d’altres però a tots els agafes estima.

Tot i els meus problemes inicials amb la sèrie hauria sigut una llàstima deixar-me perdre una petita joia com Sense8. Com he dit al principi l’esforç inicial es veu totalment recompensat en el tram final de la sèrie i ens deixa la porta oberta a una gran segona temporada. La sèrie es pot trobar a Netflix.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *