0

Sitges 2012 – Looper

Sitges, 19:30 hores. Desprès de la soporífera “Beasts of a Southern Wild” fem la cua d’espera per entrar a l’Auditori. De totes les pelis que anava a veure “Looper” era la que esperava amb més ganes. La cinta de ciència-ficció amb Bruce Willis i Joseph Gordon-Levitt ha causat gran rebombori mediàtic i en tenia moltes ganes. Fins i tot a la presentació d’abans de la projecció es presenta com la millor pel·lícula d’aquest genere dels últims deu anys. Això et fa entrar amb moltes expectatives i que un cop l’has vist fa que la caiguda sigui més forta.

Looper” es basa en una bona idea però no revoluciona res del gènere. La cinta és entretinguda, no es fa pesada i es deixa veure però fins aquí. De la millor pel·lícula de la dècada ni rastre. Per mi el problema principal de “Looper” és l’expectativa que s’ha creat al seu voltant, cosa que fa que entris a la sala per veure una obra mestra i quan veus que no ho és et provoqui una bona decepció.

La pel·lícula explica la història d’en Joe (Joseph Gordon-Levitt), un looper, que és com es coneix als assassins a sou que s’encarreguen de víctimes enviades des del futur en una màquina del temps. Amb aquesta feina en Joe aconsegueix un bon nivell de vida i es pot permetre molts luxes que la resta de la societat no pot. Tot looper acaba el seu contracte eliminant el seu jo futur (Bruce Willis) però el dia que li toca a en Joe aquest falla i el seu jo del futur escapa.

Reconec que la història dels looper m’agrada i és força innovadora però és l’únic punt a destacar. La resta tot són refregits d’altres pelis o històries de ciència-ficció. L’estètica principal de la pel·lícula beu directament de Blade Runner, la resolució (que no explicaré per no aixafar res a qui vulgui anar a veure-la) és força previsible si has vist 3 o 4 pelis que parlin de viatges en el temps i la història que provoca la fugida del Joe adult es pot considerar un homenatge a el Mul de Les Fundacions d’Isaac Asimov. Com ja he dit un recull d’idees d’altres pelis/llibres que s’uneixen per crear una peli entretinguda. Per mi el millor moment és la tortura a la que sotmeten un looper amic d’en Joe per atrapar el seu jo futur que també ha escapat. Sense ni una gota de sang aconsegueix fer patir a l’espectador. L’únic moment de la cinta que va aconseguir tenir-me en tensió i emoció.

Si l’aneu a veure com si es tractés d’un peli de dissabte a la tarda us agradarà i passareu una bona estona, si l’aneu a veure esperant una revolució en el gènere de ciència-ficció millor agafeu el dvd i torneu a veure Blade Runner.

Per cert, el millor quan en una espiral de violència d’en Bruce Willis al més pur estil John McClane un dels assistents a la projecció va cridar a ple pulmó el mític Yippie-Kai-Yay motherfucker!. Són coses que només passen als festivals.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *