0

Stranger Things

stranger1Si no vius en una cova apartat del món el més normal és que en algun moment o altre hagis sentit a parlar de Stranger Things. L’estrena de Netflix és la sèrie de moda del moment i de la qual tothom parla. La majoria de crítiques i comentaris són positius, però realment val la pena? Personalment crec que sí, deixeu-me explicar.

Una de les crítiques que rep Stranger Things és ser un producte creat i dirigit a la nostàlgia. Una sèrie directament pensada per buscar un públic nascut i crescut a les dècades dels 70 i 80  i explotar les seves debilitats. No puc estar-hi més en desacord. Stranger Things està ambientada a l’any 1983 i és evident que explota les icones d’aquesta època però què ha de fer sinó? És una sèrie  de temàtica fantàstica protagonitzada per un grup de criatures que poden arribar a creure en un món ocult i una criatura imaginària. Això només es pot ambientar en aquesta època. Avui en dia entre la televisió, els videojocs i els Pokemons els nens viuen i imaginen d’una manera diferent.

strangers6A més, quin problema hi ha amb jugar amb la nostàlgia si es fa ben fet? Stranger Things i els germans Duffer juguen amb els records d’una (o dues) generacions però ho fan des de l’homenatge, no des de l’explotació. Jo no vaig començar amb el rol a la seva edat però sí tenia uns walkie-talkies molt similars amb els que el meu millor amic d’aquells temps i jo intentavem comunicar-nos de casa a casa. Tampoc érem els més populars de la classe i les noies eren tot un misteri per nosaltres. Tot això ho he vist reflectit a la sèrie. No només els referents iconogràfics de l’època, també una manera de viure i fer les coses de quant encara érem petits i innocents.

Un cop acceptat que l’època és l’adequada i l’ambientació necessària ens cal definir els protagonistes. Un grup de nens, que viuen aventures imaginàries jugant a rol, tenen una cabanya secreta, llegeixen còmics i es comuniquen via walkie-talkies. Com podeu suposar no escollirem fanàtics de l’esport o els xulos de la classe. Són una còpia dels Goonies? Rotundament no. Segurament serien fans dels Goonies però la pel·lícula no s’estrenarà fins passats dos anys.

stragner4

Un cop explicat el meu punt de vista sobre el tema de l’explotació em centro en la sèrie en si.

L’argument de Stranger Things és senzill i poc original, però està ben treballat i és efectiu. Un nen desapareix en estranyes circumstàncies i és donat per mort per tothom excepte pels seus millors amics i la seva mare que estan convençuts que un fenomen paranormal ha tingut relació amb la desaparició.

Com veieu podia ser un capítol de X-Files o The Twilight Zone. De fet la sèrie està plagada de referències a aquestes sèries i moltes altres sèries o pel·lícules del gènere fantàstic. L’únic que es pot criticar són les presses a l’hora de resoldre la trama. Constantment anem avançant a un ritme regular però al capítol final tot es precipita. Les accions agafen un ritme frenètic i sembla que tot es vulgui acabar quant més aviat millor. No està mal tancat però s’hauria agraït dedicar més d’un capítol al desenllaç. Tampoc estic gens d’acord amb deixar l’argument obert per una segona temporada. Strangeer Things és perfecte com a una història tancada amb un final tancat. Per mi deixar la porta oberta a una segona temporada és un error.

stranger2

Un dels punts més forts de la sèrie és el càsting. Fer creïbles un grup de nens és complicat però Stranger Things aconsegueix que la seva amistat i els seus conflictes no semblin forçats. Són nens, actuen com a nens i te’ls estimes com si fossin reals. Els joves actors aconsegueixen fer reals les seves interpretacions. També els adolescents i els adults aconsegueixen unes grans interpretacions. Tots formen part dels tòpics dels 80 però és que són personatges dels 80, com haurien de ser sinó?

stranger5Stranger Things també té una gran banda sonora. Heroes de Bowie (amb versió de Peter Gabriel), Should I stay or should I go de The Clash i tot d’altres cançons que et transporten a l’època on viu la sèrie. Però no només de cançons conegudes viu la sèrie, la banda sonora que l’acompanya també és magnífica i ens porta records de Carpenter i altres. Plena de sintetitzadors i amb el mateix toc nostàlgic que la careta d’entrada.

En resum, Stranger Things és una gran sèrie i un nou encert de Netflix. Per mi no és la sèrie de l’any ni un punt d’inflexió en el món de les sèries però és altament recomanable i una de les sèries que val la pena recomanar.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *