No us enganyaré, vaig començar Suits tard i amb desgana. N’havia sentit a parlar força però estava una mica saturat de sèries on el pes recau en la relació de dos personatges amb dues personalitats molt diferents obligats a conviure o treballar junts (Bones, Castle, etc.). Ben aviat vaig veure que sense sortir d’aquest esquema Suits compleix amb nota la seva funció, entreté i enganxa.
Suits té dues coses bones, la química entre els dos protagonistes (Gabriel Match i Patrick J. Adams) i envoltar aquests dos protagonistes d’un grapat de secundaris amb prou personalitat per a fer-los igualment interessants pel públic. Al mateix temps ha pogut crear un univers atractiu sobre el món dels advocats i unes trames que et tenen setmana rere setmana enganxat al que passa a la pantalla.
Encara tinc pendent la tercera temporada (però vist el ritme no crec que tardi a posar-me al dia) però volia aprofitar que vaig acabar la segona fa poc per recomanar-la. No com una gran sèrie com vaig fer fa poc amb True Detective ni com un plaer culpable com The Musketeers, la vull recomanar com un bon entreteniment. Una d’aquelles sèries que no tens la “necessitat” de portar-la al dia però que vas seguint setmanalment com qui no vol la cosa.
Jo també la vaig començar tard….i la vaig fer quasi d’una tirada….és una sèrie que entra sola! a mi m’agrada molt! menció especial al personatge de la Donna, un crack!!!
Aquest buffet sembla una passarela de moda continuaaa….
Jo també la recomano sempre….no és una obra mestra, però t’engantxa de seguida!!
Completament d’acord. A més és d’aquelles que fins i tot els personatges més odiosos (estil Louis) t’acaben caient bé.
Louis té moments memoraaaaables!