1

Tallades per un mateix patró

Els amants de les sèries tenim tendència a exigir un nivell de qualitat que no sempre es pot assolir. Sóc al primer a qui agradaria que totes les sèries tinguessin el nivell de The West Wing, Black Mirror o Los Soprano però això no sempre és possible.

csiS’han d’omplir moltes hores de televisió i el producte no sempre es pot tractar amb la mateixa cura (també cal ser realista i admetre que hi ha gent amb menys talent que altres). És per això que tot i no ser obres mestres el dia que les cadenes troben un producte que funciona decideixen explotar-lo al màxim i, si és possible portar-lo més enllà i utilitzar la mateixa formula per noves creacions.

Un clar exemple és CSI, la sèrie d’Anthony E. Zuiker i Jerry Bruckheimer no només s’ha estirat molt més del que és capaç de suportar (porten 13 temporades), d’ella n’han nascut dues franquícies més – Nova York i Miami –  que van per el mateix camí (CSI: Miami va acabar a la temporada 10 i CSI:Nova York semblava morta la temporada 8 però segueix aguantant).

castle-tvPerò aquesta formula no sempre s’utilitza per crear el que es coneix com a spin-off, a vegades s’utilitza la mateixa formula per crear un sèrie completament nova. Un exemple el tenim amb Bones i Castle. No es tracta de copiar de manera exacte la sèrie original, es tracta d’agafar l’ànima i adaptar-la al teu producte. Bones va obrir el camí, Castle es limita a imitar-lo. Quin és el problema principal d’aquesta formula? L’esgotament. No només l’audiència es cansa de veure sempre el mateix, la pròpia sèrie es desgasta a base d’allargar capítols on la única cosa que manté l’interès és la relació dels protagonistes.

bonesPotser no són les sèries que més ens agraden però moltes ens omplen hores de la nostra vida i ens ofereixen un entreteniment necessari. No són les millors (i molts cops no pretenen ser-ho) però són necessàries i que tiri la primera pedra a qui no ha vist alguna temporada/capítol de qualsevol d’aquests exemples.

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

One Comment

  1. Un punt extra per Bones. És el prototip de sèrie de cas amb tots els tòpics. Com Castle, El Mentalista, Numbers, etc. Però, per mi, han aconseguit una cosa que té un mèrit enorme: fan el mateix que la resta, però arriben molt més enllà que cap. No aporten res de nou, però les trames de cada capítol són originals, les històries dels personatges enganxen, les trames de fons són creïbles (no com el “bodrio” de John el Rojo del Mentalista!), les brometes funcionen, etc.

    Un punt extra per Bones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *