0

Tarantino desencadenat

django02Encara que molts em puguin crucificar per les següents paraules a mi les últimes pelis d’en Quentin Tarantino no m’havien agradat. Death Proof és dolenta de collons i Els maleïts bastards no em va acabar de fer el pes. Malgrat tot tenia moltes ganes de veure Django Unchained, i més desprès d’escoltar les primeres crítiques, però també haig de reconèixer que vaig entrar a la sala amb certa reticència. Passades dues hores i tres quarts puc dir que he recuperat la fe en Tarantino, Django és una obra mestra.

Tarantino agafa el gènere del western i el porta al seu territori. Grans diàlegs, situacions surrealistes, sang, fetge i violència (gratuïta o no) a patades. La peli manté un ritme constant que només decau en alguns moment puntuals (a mi no s’em va fer llarga però alguns dels companys amb els que la vam veure l’haurien retallat una mica). Possiblement és una de les pelis més formals de Tarantino però no s’escapa dels salts temporals típics del director, dels moviments de càmera ràpids i plans detall d’accions concretes o plans llargs que qualsevol altre tallaria al cap de trenta segons i ell allarga durant molta estona.

django03De la peli destacar dues coses, Christoph Waltz i el moment Ku-Kux-Klan.
Si Waltz ja era el millor a Els maleïts bastards on formava part d’un repartiment molt coral, en aquest darrer projecte en Quentin Tarantino li dóna el paper principal i el clava. No ens enganyem, la peli es diu Django, personatge que interpreta en Jamie Foxx però l’actor que porta el pes és el sr. Waltz. La interpretació que fa del seu personatge és memorable.
El moment Ku-Kux-Klan és dels millors, més surrealistes i divertits que he vist en molt de temps. Evidentment no diré res per no aixafar la sorpresa però només dir que val la pena.

La resta, per gaudir mirant la pantalla. Són dues hores i tres quarts però passen molt ràpid. La peli la podem dividir en dos parts, la més llarga on el pes principal és la relació entre Django (Jamie Foxx) i el Doctor Schultz (Christoph Waltz) i la part final que es centra en la violenta venjança d’en Django. Les dues parts magnífiques per igual.

Per cert, si no l’heu llegit feu el favor de buscar l’entrevista que fotogramas va fer a Jamie Foxx on fot més canya que el seu personatge.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M’agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *