2

The end of the f***ing world

D’inadaptats al món del cinema i la televisió n’hem vist molts al llarg dels anys. Natural born killers, American Psycho, Ghost World i un llarg etcètera de títols han retratat diferents comportaments que s’allunyen del que es considera normal. The end of the f***ing world segueix amb aquesta idea i ens convida a conèixer en James (Alex Lawther) i l’Alyssa (Jessica Barden), dos inadaptats que uniran forces per viure segons els seus impulsos.

La sèrie de vuit capítols de 25 minuts que es pot veure a Netflix adapta a televisió la sèrie de còmics homònims de Charles S. Forsman. Els protagonistes són dos adolescents de 17 anys que volen a retratar – de forma exagerada – alguns dels problemes d’adaptació que pateixen els joves d’avui en dia. En James està interpretat de forma magistral per Alex Lawther i ens presenta un jove que es considera a ell mateix un psicòpata fred i sense sentiments però que s’acaba adonant que tot forma part d’una cuirassa creada per protegir-se d’un trauma d’infantesa. L’Alyssa és una jove rebel i independent que amaga les seves inseguretats darrere una actitud provocativa i fatxenda. El seu paper és més complicat de digerir i provoca amor, pena i odi a parts iguals. La falta d’autoestima, el distanciament amb la família o la cerca d’un lloc al món són els temes de fons que tracta The end of the f***ing world.

The end of the f***ing world té moments brillants i un final poc convencional però totalment coherent amb l’esperit de la sèrie però també moments més caòtics i pesats que no aporten res i allarguen innecessàriament la sèrie. Una adaptació cinematogràfica de prop de dues hores hauria explicat el mateix i amb millor ritme. Aquesta dualitat també l’he notat amb els personatges. Mentre que les motivacions i l’evolució d’en James és perfectament comprensible i s’adapta al seu personatge, les de l’Alyssa són una muntanya russa d’emocions amb les quals costa empatitzar i, massa sovint, entendre. El seu personatge resulta més frustrant o irritant del que li convindria.

Segurament és cosa meva, ja que les crítiques cap a The end of the f***ing world han sigut molt positives però no m’ha acabat de fer el pes. La sèrie entreté i es deixa veure tot i que no em veig en cor d’esforçar-me gaire a recomanar-la. Que només siguin vuit capítols de menys de mitja hora ajuda a poder fer un visionat ràpid en dos o tres dies i acabar-la un cop començada.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

  1. Doncs per mi és una de les millors sèries que he vist. L’he trobat boníssima. No estic d’acord amb cap dels punts febles que li has atribuït ;P

    (Perquè vegis que cada 4 anys llegeixo el bloc)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *