2

The escape artist

Aquest sembla l’any de David Tennant, qui va ser un dels Doctors més recordats ha protagonitzat la molt ben valorada Broadchurch (que encara tinc pendent), serà co-protagonista de l’especial 50 anys de Doctor Who amb Matt Smith i és el cap de cartell de The escape artist. Però no tot són èxits per Tennant i The escape artist n’és la mostra.

escape2En aquesta mini-sèrie Tennant interpreta Will Burton, un advocat defensor sense gaires escrúpols acostumat a lliurar tot tipus de criminals de la presó que veu com la seva vida canvia en acceptar un cas.

Tot i que els tres capítols que formen la mini-sèrie passen prou bé haig de dir que no em va acabar de fer el pes i que no és de les que recomanaria. The escape artist no està mal feta, no està mal interpretada però pateix un problema major, té més de tv-movie de dissabte a la tarda que de sèrie gran.
L’argument està ben treballat i no cau en contradiccions però és massa semblant a molt del que ja hem vist, els personatges estan ben interpretats però no surten dels arquetips de psicòpata sense escrúpols i meticulós que hem vist cent vegades i de l’home desesperat posat contra les cordes que sempre l’acompanya i, en un món amb centenars d’ofertes televisives, The escape artist no passa d’entreteniment mediocre.

escape3Fins i tot es fa una mica pesat el toc moralista que vol donar la sèrie. Les lliçons de moral són un tema constant a les sèries britàniques. Dead Set tractant el tema del morbo televisiu, In the flesh amb l’acceptació de les minories o Black Mirror són sèries que tenen aquest toc crític però venen acompanyades d’una gran qualitat. The escape artist fa la sensació que vol remoure una mica la consciència de l’espectador (amb l’advocat sense escrúpols que veu com els seus propis arguments se li giren en contra) però ho fa d’una manera suau sense ser tot el punyent que podria. Fica una mica el dit a la nafra però no gaire no fos cas que sagnés i aquesta indecisió es nota i va en contra de la sèrie.

En definitiva, no és una sèrie dolenta, simplement està per sota del nivell que podem exigir a una sèrie d’avui dia.

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

  1. “The Escape artist”.
    A mi personalment em va agradar força. Estic d’acord amb tu en què no inventa rès, però a mi em va interessar i engantxar des del minut 1. Potser perquè el primer capítol és sens dubte el millor dels 3. Em va deixar amb ganes de més i crec que la millor manera de veure-la és en plan marató. La trama no és novedosa, però a mi , i sobretot el 1r capítol, em va mantenir en alerta, clavada al sofà, en tensió….potser el final de la sèrie és com a mínim inversemblant, massa rebuscat, però crec que és un bon producte i el recomenaria de totes totes….en fi, com diuen, hi ha gent per tot.
    Pd: el dolent, reconec que em fa molt de miedito…

    • Veus, per mi uns dels problemes que té la sèrie és que no em va posar en tensió en cap moment. Constantment tenia aquella sensació que ja veus a venir cap on anirà tot i no em va enganxar.
      És curiós com a vegades coincidim d’opinió amb sèries més rebuscades o diferents i una que tenia clar que estariem força d’acord resulta que no coincidim gens XD Així obrim debat 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *