0

The Expanse – Temporada 2

Després d’una magnífica (i sorprenent) primera temporada, les expectatives pel retorn de The Expanse eren molt altes. La sèrie es veia amb l’obligació de mantenir el nivell però sense l’ajuda de l’efecte sorpresa que va significar la primera entrega. Un cop acabada es pot dir sense problemes que la segona temporada compleix amb les expectatives i ens regala més emoció, més conspiracions i més ciència-ficció que la primera temporada.

The Expanse neix dels llibres creats per James S.A. Corey (Daniel Abraham i Ty Franck) i adaptats a televisió per Mark Fergus i Hawk Ostby. La sèrie és bastant fidel als llibres tot i que les temporades no acaben de coincidir amb el contingut del llibre. La primera temporada correspon a una tercera part del primer llibre i la segona acaba aquest primer llibre i avança part del segon.

La segona temporada arranca allà on vam deixar la primera, amb la tripulació de La Rocinante recuperant-se de l’experiència a Eros i la tensió entre Mart, la Terra i el Cinturó cada vegada més al límit. Igual que a l’anterior, la temporada barreja acció amb política, The Expanse agafa el relleu a Battlestar Galactica però encara li falta per arribar al nivell de la mítica sèrie de Glen A. Larson.

Com una balança ben equilibrada, The Expanse té un punt molt fort que la fa molt atractiva però una debilitat que arrossega des del primer capítol. Enmig tenim un bon argument, una bona història que serveix per equilibrar-ho tot.

Aquests dos punts ja venen de la primera temporada, no són una novetat d’aquesta segona però segueixen influint molt en la valoració que en faig. Comencem per la part positiva.

Una de les coses que més m’agrada de The Expanse és la seva normalitat. Parlem de ciència-ficció, de viatges espacials i colonitzacions de planetes però tot està fet d’una manera que resulta extremadament creïble i normal. Això també passa amb les petites coses que són les que donen més realisme a la sèrie. Detalls com treure la gravetat de la cabina de la nau per evitar pèrdua de pressió durant un combat converteixen la sèrie en quelcom especial. És cert que la protomol·lécula ha portat al límit aquest “realisme” durant la segona temporada però no oblidem que és ciència-ficció.

Ara vindria el punt més fluix de la sèrie i correspon als seus protagonistes. Ja a la primera temporada ens vam trobar amb uns personatges interessants però amb els que era molt difícil sentir cap mena d’empatia. Només Amos Burton (Wes Chatham) destaca una mica entre els seus companys de repartiment, la resta és incapaç de transmetre cap tipus d’emoció ni despertar cap simpatia. És una llàstima, ja que és una sèrie de personatges interessants però amb uns actors massa plans.

Visualment The Expanse manté el nivell de la primera temporada amb uns efectes més que correctes per una sèrie de televisió.

Si us agrada la ciència-ficció, us agradarà The Expanse. Si us va agradar la primera temporada, us agradarà la segona. Si us agrada la sèrie busqueu el primer llibre i d’aquí a menys d’un mes el segon, són millors que la sèrie.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *