0

The Good Wife – secció VHS

La casualitat ha fet que un any després del seu final es publiqui aquest post amb la meva opinió sobre la sèrie. El 12 de maig del 2016 acabava, després de set temporades, The Good Wife, jo l’he acabat fa dos dies. En el seu moment la vaig deixar en semblar-me una sèrie procedimental més que poc tenia per aportar, ara agraeixo haver-li donat una nova oportunitat.

The Good Wife és d’aquelles sèries que deixa un bon record i que és fàcilment recomanable. Té personatges carismàtics que acaben formant part del teu imaginari televisiu i capítols memorables que queden en el record.

The Good Wife té un bon final per la seva protagonista però deixa molt de banda la resta de personatges que per mi són el més important de la sèrie. Des del primer moment que he pensat que The good wife és una sèrie de secundaris. No suporto la seva protagonista però m’encanten tots els personatges que l’envolten amb l’excepció del detonant de la sèrie, en Peter Florrick.  Ben pensant la familia Florrick en general em provoca força indiferència. Els personatges secundaris són els que m’han enganxat a la sèrie, des dels jutges Charles Abernathy (Denis O’Hare) i Richard Cuesta (David Paymer), passant pels advocats Elsbeth Tascioni (Carrie Preston) i Louis Canning (Michael J. Fox) però, sobretot els que han envoltat més el personatge d’Alicia Florrick, Diani Lockhart (Christine Baranski), Will Gardner (Josh Charles), Eli Gold (Alan Cumming) i, sobretot, Cary Agos (Matt Czuchry).

Un dels punts forts de la sèrie és la seva capacitat per reinventar-se a cada temporada. És cert que comença com una sèrie procedimental més però a poc a poc va evolucionant i és capaç de trobar un nou arc argumental a cada temporada. De les set temporades només la setena és la més fluixa i erràtica però la cinquena i la sisena justifiquen tota la sèrie. Aquestes dues temporades són impressionants, tant en capítols individuals com en conjunt. A més la cinquena temporada té un dels moviments més atrevits i sorprenents que he vist a televisió.

The good wife em deixa un molt bon record i un dubte existencial. Una persona és dolenta per naturalesa o es torna dolenta a causa del seu entorn? O preguntat d’una altra manera, l’Alicia Florrick sempre havia sigut una mala pècora egoista i ambiciosa o les circumstàncies l’han portat a ser així?

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *