0

The handmaid’s tale

Sovint passa que vas deixant enrere una sèrie sense saber molt bé perquè i quan et decideixes a començar-la et maleeixes per no haver-ho fet abans. Em va passar amb Sons of Anarchy i ara també amb The handmaid’s tale. D’alguna manera tocarà pagar penitència per haver ignorat el meravellosos treballs de l’Elisabeth Moss i la resta del repartiment d’aquesta magnífica i inquietant sèrie.

En un futur no molt llunyà la natalitat ha caigut en picat provocant el caos al planeta. Enmig d’aquesta problemàtica global esclata una guerra civil als Estats Units provocada pel govern totalitari de Gilead que implanta unes estrictes regles que converteixen les dones en esclaves sense cap tipus de dret i sotmeses a la voluntat dels homes.

Les dones fèrtils són convertides en Criades, obligades a servir a les cases dels Comandants i violades periòdicament en un ritual conegut com La cerimònia per donar descendència als comandants i les seves esposes. D’altres es converteixen en Marthas que s’encarreguen de les feines de la casa o en Tietes que són les encarregades d’entrenar i controlar les criades. Sota el domini de Gilead les dones tenen prohibit qualsevol tipus d’accés a la cultura i poden rebre càstigs per part dels Comandants ja siguin Criades, Marthas o les mateixes Esposes. La cultura i l’educació se centren en una visió extrema de les escriptures bíbliques i els pecats són castigats amb duresa.

The handmaid’s tale adapta la novel·la de títol homònima de Margaret Atwood, publicada l’any 1985 però que sembla més factible a cada dia que passa. La sèrie està centrada en l’època on l’estricta política de Gilead ja està implantada però ens permet veure mitjançant alguns flashbacks com la societat va agafant aquesta deriva totalitària i com es va acceptant la nova situació amb una resignació i una impotència que fan por.

El pilar central de la sèrie es recolza en el personatge de June/Defred interpretat magistralment per Elisabeth Moss però també en uns secundaris que tenen una història paral·lela molt interessant. Més endavant parlaré del treball de Moss però ara em vull centrar en els personatges més que en els actors. The handmaid’s tale és una sèrie de grisos amb alguns blancs i alguns negres però, principalment amb molts grisos. Hi ha dolents molt dolents, bons dolents, dolents bons i molts matisos en funció del personatge i la situació. El resultat és un conjunt molt pertorbador on les sensacions que et desperten els personatges són com una tempesta d’emocions que van de l’odi absolut a la llàstima més profunda. És evident qui són els bons i qui els dolents i quins personatges han decidit ser dels dolents però hi ha un conjunt de personatges que va oscil·lant i que són capaços de despertar-te sentiments molt contradictoris.

The handmaid’s tale és una sèrie dura, pertorbadora i extremadament tensa. L’ambient és pesat, dens i fa que la sèrie costi d’empassar però sense poder deixar de mirar-la en cap moment. És una sèrie que et deixa molt mal cos a cada capítol i que et provoca aquella reacció tan típica de seguir mirant quan no vols mirar més. Poques vegades he vist una sèrie que em provoqui aquest nivell de tensió i menys encara que aconsegueixi fer-ho mitjançant diàlegs i mirades. Hi ha escenes i situacions molt dures a The Handmaid’s tale però es representen a travès de les converses, de les reaccions expressades o les contingudes. És espectacular tot el que pot transmetre aquesta sèrie amb només una mirada.

Com he comentat abans, The handmaid’s tale és una sèrie de personatges, una sèrie coral on tots els actors interpreten de forma magistral el seu personatge però on en destaca un per sobre de tots. Elisabeth Moss et deixa bocabadat a cada capítol que passa. Si tot el que us he comentat en paràgrafs anteriors no us ha convençut per veure la sèrie val la pena que ho feu només per la interpretació de l’actriu. Aquest any Elisabeth Moss va guanyar el premi a millor actriu en drama televisiu als Emmy però el que haurien de fer és donar-li tots els premis i tancar per sempre. En un paper dur i molt difícil d’interpretar, l’actriu demostra una capacitat d’expressar que està molt per sobre de la majoria d’interpretacions de televisió o cinema. Una simple mirada o una petita inclinació de cap del personatge de Defred expressa moltes més emocions que la millor interpretació de moltes actrius.

The handmaid’s tale és una sèrie dura i incòmoda però necessària i imprescindible. Les dues primeres temporades es poden veure a HBO i la tercera ja està anunciada.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *