0

The Librarians

librarian2Marvel agents of SHIELD em va ensenyar que calen més de dos capítols per jutjar una sèrie, The Librarians m’ha demostrat que sempre hi ha una excepció que confirma la regla. Vistos els dos primers capítols ja puc dir que no seguiré la sèrie i us recomano que si no ho heu fet, ni tan sols comenceu.

The Librarians és el spin-off creat per SyFy de les pel·lícules protagonitzades per Noah Wyle (el pare repelent de Falling Skies) i que  vol ser un punt i seguit de les aventures que El Bibliotecari viu a les tres pel·lícules (El bibliotecario: en busca de la lanza perdida, El bibliotecario 2: el mapa del rey Salomón i La maldición del Cáliz de Judas) que no he vist i que amb l’experiència de la sèrie ja us puc dir que no veuré mai.

La sèrie agafa una mica de tot arreu per crear un món i uns personatges que podrien arribar a ser interessants si tinguessin personalitat pròpia i no fossin tristes còpies d’altres ja existents. Indiana Jones o Doctor Who són els dos exemples més clars d’on The Librarians ha tret la seva inspiració. La sèrie ens planteja un món on la màgia i tots els mites literaris són reals, l’espasa del rei Artur, la llança del destí són objectes reals i portadors d’una màgia molt poderosa. Per evitar que aquesta màgia pugui caure en males mans un grup de persones amb capacitats extraordinàries són els encarregats de voltar pel món recuperant-los i emmagatzemar-los en un lloc especial anomenat La Llibreria (d’aquí que ells siguin anomenats Els Bibliotecaris). Els dos primers capítols (o el pilot llarg, com en vulguis dir) serveix per presentar de la mà del protagonista de les pel·lícules aquest grup que portarà el pes de la sèrie. Si donem un cop d’ull a IMDB veurem que el personatge de Noah Wyle anirà sortint però no serà el protagonista principal.

Quin són els principals problemes de la sèrie? Doncs una mica tot en general. Per començar els protagonistes van faltats de tot tipus de carisma o interès. L’únic que en podria tenir seria el personatge de Noah Wyle si no existís el Doctor Who. Tics, manera de parlar, expressions, caràcter, tot el que conforma el Bibliotecari de la sèrie no és més que una còpia barata (i sovint ofensiva) del Doctor. Els efectes de la sèrie semblen fet per qualsevol aficionat amb un ordinador i quatre coneixements d’After Effects, la banda sonora és un magnífic exemple de llibreria musical estàndard posada de manual. Ara toca música d’intriga bàsica, ara música emotiva, ara èpica. Només falten un parell de riures enllaunats i tenim el dvd de “Músicas para películas” utilitzat al 100%. Fins i tot les escenes d’acció semblen rodades per aficionats i escrites per un guionista en el punt àlgid del viatge d’èxtasi. Només dir-vos que un dels punts destacats del primer capítol és un atac ninja en un bar de l’Amèrica profunda a un dels protagonistes.

librarian1

The Librarians és una pel·lícula d’aventures cutre de diumenge tarda a Telecinco però condensada en capítols de 40 minuts. Sabeu la peli aquella que repeteixen cada cinc dies d’un grup d’arqueòlegs que troben una càmera de vídeo que enregistra la mort de Crist? Doncs The Librarians és pitjor, com a mínim aquella l’has vist tantes vegades que li has arribat a agafar carinyo i tot.

En definitiva, amb el volum actual de sèries per veure no perdeu el temps amb The Librarians, mireu alguna altra cosa o quedeu-vos pensatius mirant a l’infinit, qualsevol de les dues opcions serà millor.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *