2

The Musketeers

Tinc debilitat pels mosqueters. Tot comença de petit, amb aquelles tardes on uns gossos humanitzats es posaven a la pell dels personatges de Dumas a D’Artacán y los tres mosqueperros, segueix amb la versió per cinema amb Kiefer Sutherland i Charlie Sheen acompanyats del “All for love” de Bryan Adams i es manté amb la versió vella però honorable que Jeremy Irons i John Malkovich en fan a El hombre de la máscara de hierro. És per això que una versió en format sèrie de la BBC tenia moltes probabilitats de convertir-se en una de les meves habituals.

De fet la sèrie no té res que la faci especial. Si ens fixem una mica amb tot veurem que no passa de ser un entreteniment fluixet, lluny d’altres opcions molt millors que ja tenim en pantalla, però la temàtica fa que la miri amb bons ulls. Molt s’ha d’equivocar The Musketeers per no convertir-se en el meu guilty pleasure de la temporada.

musketeers

Res en especial

The Musketeers juga amb una opció molt habitual que és mantenir el to històric però afegint certs tocs de modernitat. Aquests tocs els veiem, sobretot, amb el vestuari dels personatges que els estilitza i els converteix en la visió heroica (i actual) que tenim tots de l’època. Pel poc que recordo del llibre original, l’argument segueix molt per sobre la història de Dumas, prenent-se algunes llicències per farcir la història. No em puc ficar molt amb les semblances/diferències entre llibre i sèrie, fa molt que vaig llegir el llibre i el tinc força desdibuixat.

Un dels problemes principals que té la sèrie és la manca de caràcter dels actors. Només portem un capítol però cap dels quatre protagonistes (Luke Pasqulino, Tom Burke, Santiago Cabrera i Howard Charles) és capaç de donar als seus personatges el carisma que es mereix. Fan una feina acceptable però el mateix podrien fer molts altres actors. Cap d’ells destaca i això en una sèrie on els personatges són el principal reclam pot passar factura

Si no fossin mosqueters

Vist només un capítol la sensació que tinc és que es podria comparar amb sèries fluixes com Merlin o The legend of the seeker però The Musketeers té una diferència; té els tres mosqueters. Com ja he dit serà el meu guilty pleasure, una d’aquelles sèries que no et pots esforçar a defensar (la majoria de vegades no tenen defensa explicable) però que segueixes setmana a setmana.

Si decidiu mirar-la i no us agrada serà perfectament comprensible, si us agrada podem compartir aquell petit plaer culpable d’estar enganxats a una sèrie fluixa i molt sovint dolenta. Ah! I els fans de Doctor Who podeu veure Peter Capaldi fent de cardenal Richelieu abans de posar-se a la pell del dotzè doctor.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

  1. L’acabo de veure, i he dr dir que m’ha agradat molt. L’ambientació, vestuari, actors, ritme,…crec que serà el meu entreteniment de la temporada. Amb els actors estic d’acord, però al ser un repartiment força coral i recaure quasi tot el pes en els dolents no em molesta. I pel que fa a la fidelitat, pel que recordo, és ben poca. Explota les trames pensades pels personatges, pel que smebla a llarg plaç, però els encontres entre ells i demés sho inventa…i benvingut sigui. En resum, molt i molt bé tot plegat. A veure si Alatriste aguanta la comparació.

    • Fan sèrie d’Alatriste? No he vist ni la peli…
      Jo ja me l’he marcada com l’entreteniment estúpid de la temporada (el serio és Arrow) tot i que el tema dels actors em segueix preocupantg. A veure com evoluciona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *