0

The night comes for us

Per poc que el vostre TL de twitter tingui seguidors de cinema o aficionats al fantàstic que s’hagin passejat per Sitges fa poc, segur que haureu sentit a parlar de The night comes for us. Aquesta nova revelació del cinema oriental està fent furor per les xarxes socials i s’està convertint en un fenomen gràcies al boca-orella (en aquest cas el tuit-retuit). Per sort aquesta vegada la fama està ben justificada.

Les Triades controlen amb mà de ferro la majoria de negocis d’Asia. Els seus negocis estan protegits un grup d’escollits anomenats els Sis mars. Quan un d’aquests es nega  a executar una nena petita, traint així la confiança dels líders, haurà d’enfrontar-se a un exèrcit.

Timo Tjahjanto (Headshot, 2016) va concebre The night comes for us com un guió de pel·lícula però es va convertir primer en novel·la gràfica abans de fer el salt a la gran pantalla de la mà d’ell mateix. Ens trobem davant d’una pel·lícula d’acció on l’espectador s’ha de limitar a seure i gaudir d’unes brillants coreografies de lluita i dels litres i litres de sang que s’han utilitzat durant el rodatge. No inventa ni revoluciona però entreté molt i, avui en dia, això ja és dir molt.

No estic molt al dia amb el cinema indonesi però li he trobat un to molt diferent a d’altres produccions asiàtiques que he pogut veure en alguna ocasió. Sembla un cinema més occidental, sense les gesticulacions exagerades que acostumen a acompanyar moltes de les pel·lícules orientals i amb un estil molt més  adaptat al públic europeu i americà.

Cal destacar el treball de Joe Taslim i Iko Uwais, aqui fa poc hem pogut veure a Milla 22 al costat de Matt Walhberg, dues bèsties de les arts marcials que ens regalen unes lluites espectaculars. Un dels punts forts de The night comes for us és fer realistes unes baralles multitudinàries i molt passades de voltes. S’ha de fer un gran reconeixement als extres que pateixen els cops dels dos protagonistes i treballen intensament per aconseguir la fluïdesa amb la que es desenvolupen aquestes lluites.

The night comes for us s’està comparant molt amb The Raid de Gareth Evans però tot i les coincidències i semblances la pel·lícula d’Evans és molt superior a la de Tjahjanto. Les dues comparteixen estil però el conjunt és molt més rodó a la primera.

Després de presentar-se al Fantastic Fest d’Austin i estrenar-se al Festival Internacional de cinema fantàstic de Catalunya a Sitges, The night comes for us es pot veure ara a Netflix.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *