0

The OA

oa3La setmana passada Netflix va publicar una nova sèrie original sense anunciar-la prèviament. Un cop acabada The Expanse (veure entrada) vaig començar a veure Psycho-pass (de la que intentaré parlar pròximament) però volia una altra sèrie per anar compaginant. Habitualment començaria una sèrie de les que tothom en parla (Narcos, Outlander…), però aquest cop la meva decisió és internar-me a una sèrie de la qual no en sabia res. I de fet després de dos capítols de The OA puc dir que encara estic igual, no sé res.

Però comencem pel principi, de què va The OA? La Prairie, una noia invident desapareix durant 7 anys de casa seva. Passat aquest temps, una família grava amb el mòbil a una noia que es llança des d’un pont i aquest vídeo es fa viral a través de Youtube. És així com els pares recuperen a la seva filla quan quasi l’havien donat per morta. Però (sempre hi ha un però), quina és la sorpresa quan descobreixen que la Prairie ha recuperat la vista i té uns tatuatges molt estranys a l’esquena.

Aquest és el punt de partida de The OA.

oa2

De moment només he pogut mirar dos capítols però volia fer un post abans d’endinsar-me més en la mitologia d’aquesta sèrie. Hi ha una gran part de la societat que devorem sèries i ens agrada (fins a cert punt) que ens posin a prova amb trames complexes i misteris. Només cal mirar l’èxit internacional de la nova proposta d’HBO, Westworld, per entendre aquest supòsit. Westworld és densa, té un repartiment molt coral, i les bases en les quals es basa es van donant a comptagotes. En el cas de The OA, aquesta aposta pel misteri i per establir qüestions metafísiques per estimular la nostra curiositat.

El misteri principal i que potser més ens pot fascinar és la protagonista, una jove que no només torna a casa després d’anys desapareguda, sinó que ha recuperat la vista. L’actitud reservada de la Prairie, reanomenada OA, amb la família i policia sense donar cap explicació es podria entendre com a xoc posttraumàtic, però res més lluny de la realitat. La OA vol explicar la seva situació però només a un grup “selecte” de seguidors (que compleixen requisits) perquè l’ajudin a desenvolupar el seu pla.

oa

Les implicacions metafísiques de la història de la OA i l’actitud de la protagonista no fan més que empènyer les meves ganes de continuar endinsant-me en aquest misteri que es diu The OA. Si en quedaré content o decebut ho sabreu l’any vinent.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *