0

The old guard

Fa temps que Netflix ha decidit fer un pas endavant en la producció de continguts i no quedar-se només en l’emissió i la producció de sèries. A poc a poc la plataforma ha anat buscant propostes per convertir-se en una generadora de pel·lícules atractives pel públic i que trenquessin la barrera que encara els separa de les sales de cinema. El resultat és un munt de propostes atractives per una tarda qualsevol però que es queden curtes en desenvolupament. Per mi l’últim exemple és The old guard, una pel·lícula d’acció que vol anar més enllà del simple entreteniment però a la qual li falten recursos per fer aquest salt.

The old guard es basa en el còmic homònim de Gregory Rucka, que també s’encarrega del guió. Que el creador del còmic es faci càrrec de la història sempre garanteix més respecte per l’obra original però també pot provocar confusions en la narrativa. No és el mateix explicar una història en format còmic que en format pel·lícula, igual que no és el mateix pel consumidor veure una pel·lícula que llegir un còmic. Són mitjans diferents que es consumeixen i tenen narratives diferents i això passa factura a The Old guard. La producció de Netflix es podia haver quedat en un simple entreteniment d’acció però decideix anar més enllà i vol presentar un univers i una mitologia que en còmic deu funcionar molt bé però que en pel·lícula queda coixa.

Cal dir que sense aquesta necessitat d’expandir l’univers, la pel·lícula m’hauria agradat molt més. Divideix l’atenció entre les escenes d’acció prou solvents amb la sensació constant que t’estàs perdent informació o que t’interessa més el que no explica que el que estàs veient en pantalla. Sense anar més lluny, l’anterior producció de Netflix va ser Extraction, la qual va preferir centrar-se en l’acció simple i el resultat funciona molt millor.

Amb tot això vull carregar-me la pel·lícula, el cert és que m’he entretingut bastant i les poc més de dues hores de duració no es fan pesades en cap moment. Tampoc negaré que sempre és un plaer veure Charlize Theron en pantalla i menys encara quan agafa el rol de tip dura que tan bé sap interpretar. També cal donar valor a l’atreviment de Netflix donant normalitat a una relació homosexual entre dos herois d’acció, anant molt més enllà del que qualsevol altra producció cinematogràfica del gènere s’ha atrevit a anar mai.

Si fem llista de punts forts i punts dèbils de The Old Guard, tinc clar que la balança es decanta a favor de la producció de Netflix. És menys del que podria ser en mans d’una gran productora cinematogràfica però això li permet explorar terrenys que el cinema li negaria. És cert que Netflix encara no ha trobat el punt perfecte a les seves pel·lícules de producció pròpia (com si ha fet amb sèries i documentals) però tenen clar la direcció que s’ha de prendre i van fent proves per trobar la fórmula ideal. En tot procés hi ha errors i encerts i tinc molt clar que, sense cert un encert total, The Old guard no es tracta d’un error.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *