0

The Walking dead

Hem arribat al final. Ha costat. Hem patit molt i més d’un cop hem pensat a abandonar, deixar-ho tot enrere i oblidar qualsevol tipus d’esperança però alguna cosa ens empeny a continuar, a seguir setmana a setmana. En alguns cercles s’anomena addicció, en el meu cas només ho puc classificar com a masoquisme. Un masoquisme que, setmana a setmana, em fa donar una nova oportunitat a una causa perduda fa temps.

Però no ens lamentem més i entre en matèria. Si segueixes trobaràs spoilers.

titol

Aquesta quarta temporada es pot dividir en dues parts. La primera té la presó com a escenari i la segona correspon a la fugida com a conseqüència de l’atac del governador i la cerca del que sembla ser un refugi segur, Terminus.

Les dues parts han tingut punts bons però la tònica general és d’avorriment i improvisació.

walking1La tranquil·litat de la presó es veia trencada per un brot epidèmic que posava en perill la supervivència del grup. Aquesta situació presentava un escenari prou interessant. El perill ja no només estava a l’exterior, les segures parets de la presó ja no eren un refugi i es convertien en una trampa mortal. L’argument perfecte, la resolució gens.
Era el moment de fer neteja, de descarregar la sèrie de personatges innecessaris però el brot acaba com una anècdota que no toca a cap dels principals i es resol amb la mateixa facilitat que com comença. L’únic punt aprofitable de la trama és el personatge de la Carol, una de les poques que es mereix el nom de supervivent. El seu premi? Ser eliminada de la trama principal.

El segon intent comença amb el retorn del governador, un personatge que protagonitza un dels pitjor i més innecessaris capítols de la temporada (4×06 – Cebo vivo). Volem el governador cruel i sense pietat del final de la tercera, no un home desesperat a la recerca de redempció. De veritat li calien més motius per odiar en Rick i el seu grup? Jo crec que no.
Però en aquest punt arriba un dels moments més esperats, l’atac del Governador a la presó (de fet portem des de la temporada passada esperant-lo). Ha valgut la pena l’espera? Sí i no. L’atac és caòtic i sense un objectiu clar. Què volem, destruir la presó o conquerir-la per ocupar-la? Doncs no ho tinc molt clar i crec que ell tampoc. El que havia de ser un dels moments àlgids de la temporada es converteix en una simple excusa per escampar els personatges i avançar la trama d’alguna manera. La part positiva? En Hershel mor.

bethA partir d’aquest punt la trama es divideix i es desdibuixa molt. De cop i volta apareix una utopia, un refugi segur anomenat Terminus que tot i estar a pocs dies de la presó ningú havia vist mai (ni tampoc els senyals que indiquen la seva existència i que ara surten com bolets).
Suposo que la intenció era enfortir els personatges donant a cada un més temps de pantalla. Aquesta segona part vol aprofundir en les històries i pensaments dels personatges. El resultat? Convertir en Carl en un personatge encara més insuportable, fer perdre tot el respecte que teníem cap en Daryl, augmentar l’odi cap a la parelleta Glenn-Maggie i fer més exagerada la sensació de sobredosis de personatges que encara s’evidencia més amb l’arribada de tres “amics” nous.

El moment d’aquesta segona part? La petita Lizzie reivindicant el to del còmic per sobre del de la sèrie.

I així a empentes i rodolons arribem al final, a Terminus. És l’oasi que esperàvem? Està clar que no i és sorprenent com un personatge com en Rick (ara convertit en Rick Unchained després d’una orgia de sang i violència) es deixa atrapar d’una manera tan simple. Però sembla que la captura no afecta el dur sheriff que ens deixa penjats amb una frase lapidària per tancar la temporada, una frase amb el mateix to tenia a l’episodi final de la segona temporada on assegurava que s’havia acabat la democràcia i que, suposo, tindrà les mateixes repercussions que va tenir després d’aquella; cap ni un.

darylAra tenim el grup dividit en tres, en Rick, en Daryl, la parella feliç, la Michonne, en Carl i els tres nous a punt de convertir-se en fast food pels habitants de Terminus, la Beth perduda vés a saber on i patint vés a saber què (casualment surt als pòsters però no al capítol) i la Carol i en Tyreese en ruta cap a Terminus i alimentant la meva esperança que quan arribin la Carol es carregarà a tothom, amics i enemics i es quedarà sola amb en Daryl com a joguina sexual.

Amb tot això sóc força conscient que el virus em tornarà a infectar la següent temporada i tornaré a seguir la sèrie setmana a setmana però tenir una sèrie per criticar i amb la que cagar-te cada setmana també és un bon exercici.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *