0

The walking dead – spoilers

walking5En línies generals els aficionats a les sèries tenim poca memòria. Som com Dorys nedant en un oceà de capítols on qualsevol cosa brillant ens despista de tota la morralla anterior i ens fa al·lucinar fins que trobem la següent cosa brillant.

Tot això ve arran del retorn de The Walking Dead. La sèrie estrella de AMC ha tornat, i ho ha fet amb un capítol tens i colpidor però això no ens ha de fer oblidar que estem parlant de la setena temporada d’una sèrie a la qual en sobren sis i mitja. La temporada passada ens va deixar amb la incògnita de qui seria la víctima d’en Negan, aquell misteriós personatge que apareix als últims minuts de la temporada i interpreta, de forma magistral Jeffrey Dean Morgan. Finalment hem descobert que han estat dues les víctimes però com sempre passa amb The Walking Dead no són, ni de lluny, les víctimes impactants que ens podíem esperar. Carregar-se en Glenn i l’Abraham és una opció poc atrevida i que no aporta res a la sèrie. El primer hauria d’estar mort des de fa moltes temporades i, recordem que ja va morir la temporada anterior però la sèrie va fer un dels seus inversemblants girs per recuperar-lo, el segon… bé el segon m’és bastant indiferent si moria o vivia. Matar en Daryl, la Michonne o el mateix Rick hauria estat una jugada atrevida, però sembla clar que la sèrie mai anirà tan lluny. Que en Rick amputés el braç del seu fill també hauria estat una jugada atrevida però, de nou, la sèrie no fa el pas definitiu.

walking3

Ara mateix m’atreviria a apostar que a la majoria del públic li interessa molt més el personatge d’en Negan que el que puguin fer la resta. Jeffrey Dean Morgan ens presenta un paio cruel i violent però que aconsegueix crear un interès en el públic. Pel que fa a mi, m’interessaria més veure el passat, present i futur d’en Negan que qualsevol cosa que em puguin explicar de la resta.

S’ha parlat molt de la brutalitat de les execucions i de com el capítol s’ha recreat en el fet però, si no recordo malament, estem parlant d’una sèrie de zombis. Rebentar caps hauria de ser el més normal del món però com que parlem d’una sèrie de zombis on el més normal és que no passi res, aplaudim com bojos quan passa alguna cosa. Com Dorys nedant a l’oceà.

walking2El capítol és bo, molt bo i si tots els capítols tinguessin aquesta tensió estaríem parlant d’una de les grans sèries de la televisió actual però l’experiència amb The Walking Dead em porta a pensar que aquest capítol serà una anomalia entre un mar de mediocritat. El millor és pensar que la sèrie ja està renovada per una vuitena temporada quan tot just s’ha estrenat la setena per tant podem pensar que si aquesta temporada torna a ser fluixa encara ens queda una nova oportunitat per posar-nos a aplaudir com bojos.

De veritat que espero equivocar-me. A final de temporada ho descobrirem, mentrestant seguirem nedant a l’espera de la propera cosa brillant.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *