0

The Walking dead – SPOILERS

walking_deadDesprés d’una setmana de vacances sense escriure tinc dues maneres d’encarar el retorn; o faig un post sobre una sèrie que m’agrada molt o poso a parir una que no m’agrada gens. Aquest cop m’he decidit per la segona opció o sigui que toca parlar de la season finale (i en general de la cinquena temporada) de The Walking Dead.

El passat 14 d’octubre, després de l’estrena d’aquesta cinquena temporada, vaig escriure un post on expressava la meva sorpresa sobre l’inici de temporada però on també deixava clars els dubtes que tenia sobre la continuïtat d’aquell estil. No sanctuary va ser un gran capítol on The Walking Dead va ensenyar la seva millor cara però la resta de temporada no ha estat a l’altura.

Vam deixar el grup d’en Rick Grimes escapant de Terminus, aquell refugi que en realitat era l’inici d’una cadena de fast food adaptada als nous temps, i va començar un llarg trajecte que ha portat el grup en peregrinació per diferents indrets d’Estats Units camí de Washington D.C. Lluny d’anar directes el grup ha fet diverses aturades, en primer lloc en una petita església on el grup troba un petit refugi i un nou membre, el capellà Gabriel Stokes. Allà el grup se separa, per una banda tenim la Carol i en Daryll que van a la recerca de la Beth (recordem que portava bastants capítols desapareguda) i per l’altra en Rick i la resta que s’han de defensar d’un grup de caníbals supervivents de Terminus que s’han fet una barbacoa amb la cama d’en Bob. Superades aquestes dificultats part del grup va a Atlanta a rescatar la petita Beth, part es queda a l’església i una tercera marxa camí de Washington. Arribats ha aquest punt ens trobem a la midseason de tardor on la sèrie deixa la meitat de l’audiència amb el cor encongit de pena i l’altra meitat partint-se la caixa amb la ridícula escena de la mort de la Beth (sóc dels segons).

A inicis de febrer ens vam tornar a retrobar amb el grup que seguia en estat de xoc després de la mort de la Beth però que en comptes de muntar una sagnant venjança en defensa de la petita de grup decideix acompanyar un nou membre al seu poble natal. On és la mala llet de grup Rick? Maten un dels teus i no passa res? El millor del retorn? La mort d’en Tyreese, un dels personatges més inútils de la sèrie. Arribats ha aquest punt comencen els capítols de caminar i parlar, capítols on el grup entra en profundes converses mentre fan quilometres i jo vaig fent petits sons. Passats uns capítols (2 en realitat però que es fan llargs de collons) el grup troba un nou refugi; Alexandria. La petita comunitat sobreviu com si l’apocalipsis zombi no existís però decideix demanar ajuda al grup d’en Rick per defensar-se  de possibles amenaces externes. El més sorprenent d’Alexandria? Que un grup de figaflors com ells hagin resistit tant temps. Per mi és en aquest punt on la sèrie fa una baixada important. Al poc de trobar Alexandria la meitat del grup es torna gilipolles. En Glenn veu com un amic seu mor per culpa d’un membre de la comunitat i no fa res, la Maggie descobreix que el capellà adoptat pel grup els està traint i decideix no fer res, la Michonne penja la katana sense desconfiar ni un moment de res i en Daryl es torna social i descuidat. Només la Carol i en Rick mantenen una mica el seny fins a cert punt i això fins que en Rick descobreix una rossa que li recorda que porta molt temps sense mullar el xurro i li fa perdre el cap.

morgan

Alexandria no està preparada pel grup d’en Rick però el grup tampoc està preparat per Alexandria. El que era un grup compacte i amb un objectiu clar es va diluint fins a convertir-se en un grup on tothom va a la seva i on la confiança es va perdent. Com que Alexandria no dóna per més la sèrie introdueix un perill extern. La reaparició del personatge d’en Morgan Jones (si us vau quedar fins al final dels crèdits del primer capítol sabíeu que tard o d’hora tornaria) ens serveix per presentar els Wolves, un grup que no acaba de quedar molt clar que vol però dels que sabem que són dolents, molt dolents. Al mateix temps en un dels moviments més estúpids d’un personatge com en Daryl descobrim que aquests Wolves es dediquen a emmagatzemar caminants en uns remolcs de camions. El motiu? Ni idea però queda xulo.
Tornant a Alexandria les hormones d’en Rick s’han descontrolat del tot i decideix fer el que sap fer millor: repartir justícia. Els càndids ciutadans d’Alexandria que fan els ulls grossos quan un dels seus veïns maltracta la seva parella queden esparverats pel caràcter d’en Rick i decideixen muntar una reunió de veïns per decidir si el deixen quedar. En aquest punt la solució és fàcil, el grup decideix matar a tothom que estigui en contra i es fa seu el lloc però es veu que era molt millor fer discursets a favor de com n’és de bon noi en Rick Grimes. Mentrestant l’afectat descobreix que han entrat caminants al poble (increïble que no ho haguessin fet abans) i al mateix temps ens ensenya que el poble és més gran del que sembla, ja que tarda un dia sencer per anar de la porta a la plaça del centre. Mentre tothom parla en Rick apareix amb l’expressió triomfal de tenir la raó i deixa un caminant mort al mig del grup per marcar territori i demostrar que si no fos per ell tots serien morts. Això treu de polleguera el marit de la rossa que la lia provocant la mort d’un dels veïns d’Alexandria i que aconsegueix una cirurgia facial via el revòlver d’en Rick just en el moment que l’amic Morgan arriba al poble.

walking2

La temporada acaba amb la mirada reprovadora d’en Morgan cap a en Rick que veu com el seu amic s’ha tornat un salvatge sense humanitat a qui no reconeix i a l’espera del moviment que està preparant el desconegut grup dels Wolves. Ara queda esperar l’estrena de la sisena temporada on veurem com el grup s’enfronta a un perill extrem que els obliga a abandonar la seguretat del refugi que tant els ha costat construir mentre es veuen obligats a prendre decisions dures però necessàries per sobreviure. En resum, el mateix que portem veient des de la segona temporada però amb noms nous i llocs nous per fer veure que és quelcom diferent.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *