0

Titans

Tot i ser un grup d’herois que podem considerar de segona categoria els Titans tenen múltiples adaptacions televisives. Ara mateix els podem veure a Netflix en tres sèries diferents. La primera en un format animació gamberra amb Teen Titans Go! de Cartoon Network, en una brillant sèrie animada a Young Justice League i en imatge real a Titans que és de la que avui us vull parlar.

En Dick Grayson (Brenton Thwaites) deixa enrere Gotham i el seu paper d’ajudant d’en Batman per treballar de detectiu a Detroit. Tot i els seus esforços per abandonar la vida de vigilant, aviat haurà d’utilitzar les seves habilitats especials per protegir una jove amb estranyes capacitats.

Ja fa temps que opino que l’univers DC és un desgavell al qual sóc incapaç de trobar sentit. Tenim l’univers cinematogràfic, l’Arrowverse, que inclou Arrow, Flash, Legends of tomorrow i Supergirl, l’univers animat, Gotham, futuribles pel·lícules independents i ara l’univers Titans. Sembla clar que DC i Warner aposten per anar creant franquícies independents fins a trobar el producte que doni la campanada que no pas en crear un univers coherent i estable.

Sota la batuta d’Akiva Goldsman, Geoff Johns i Greg Berlanti, Titans s’arrisca allunyant-se del to juvenil i les trames romàntiques típiques d’adolescents per centrar-se en l’aspecte més fosc i violent dels personatges. Sense arribar al nivell de sèries com Banshee, sexe i violència es donen la mà a Titans d’una manera que l’allunya de la resta de sèries d’herois que estem acostumats a veure a la televisió. La sèrie evoluciona i millora les seves escenes d’accions a mesura que avancen els capítols, el mateix passa amb els efectes especials i la connexió entre els personatges.

Els 11 capítols que formen la temporada fan que sigui ràpida de passar tot i patir un problema de ritme en alguns moments. La sèrie abusa un xic massa dels flashbacks i s’entreté una mica massa a l’hora de fer avançar les trames però quan es deixa anar i se centra en l’acció agafa velocitat de creuer i es converteix en l’entreteniment pur que és.

Titans és una sèrie coral amb un protagonista principal. Tot i ser una sèrie d’un grup d’herois el pes de la sèrie recau en un Robin descontrolat i desequilibrat que està recorrent el camí que el portarà a convertir-se en Nightwing i desenvolupar una personalitat pròpia lluny d’en Batman. Al seu costat tenim un grup que desperta menys interès format per Kori Anders/Starfire (Anna Diop), Rachel Roth/Raven (Teagan Croft) i Garfield Logan/Beast Boy (Ryan Potter). Tres personatges que tenen potencial però queden poc desenvolupats, sobretot en el cas d’en Beast Boy. Esperem que això canviï a la segona temporada on ja s’ha avançat a l’escena postcrèdits que se’ns afegirà un – en realitat dos – nou personatge. L’èxit de Titans ha propiciat que es converteixi en l’aparador de futurs spin-off d’aquest univers. Ja s’ha confirmat la sèrie de The Doom Patrol i no és descartable que passi el mateix amb Hawk and Dove. Aquest però no són els únics cameos que tenim a la sèrie, els principals enemics d’en Batman tenen el seu moment de glòria al capítol final i també és molt memorable l’aparició d’en Jason Todd.

No ens trobem davant d’una de les millors sèries de l’any però si davant d’un entreteniment més que correcte que farà les delícies dels aficionats als còmics o a les sèries d’acció en general i que ens deixa amb un dels grans cliffhangers d’aquest 2019.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *