Els que seguiu de forma habitual al blog ja sabeu que sóc molt fan de Mark Duplass. Seguridad no garantida i El amigo de mi hermana són dues pel·lícules que no em cansaré de recomanar i, des de l’any passat, el mateix em passa amb Togetherness. La sèrie creada pels germans Duplass i Steve Zissis és un retrat sense artificis del que representa la vida en parella (i sense) i l’amistat al voltant dels quaranta.
En el post de la primera temporada vaig comentar que no tenia clar en quina categoria podia situar Togetherness, era una comèdia dramàtica o un drama amb tocs còmics? A hores d’ara encara no puc respondre aquesta pregunta sobre la primera temporada però si puc assegurar que la segona es decanta més clarament pel drama. Matrimonis agonitzants, amor no correspost, amistats posades a prova i un llarg etc. de sentiments i situacions que Togetherness ensenya d’una forma més propera al documental que a la ficció. Ara com ara tenim dues grans sèries que tracten sobre parelles en crisi, The Affair i Togetherness. Les dues són magnífiques però mentre que The Affair afegeix un element dramàtic (un assassinat) per ampliar i donar més èmfasi a la història, la sèrie dels Duplass es limita a ser un retrat d’unes vides.
En aquesta segona temporada porta els protagonistes més enllà del que els va portar la primera. Si a la primera temporada el matrimoni Pierson (Mark Duplass i Melanie Lynskey) s’enfrontava al cansament per monotonia en aquesta segona la separació sembla estar a tocar. Al mateix l’amistat entre la Tina i l’Alex (Amanda Peet i Steve Zissis) passa pel seu pitjor moment. Un dels punts forts de Togetherness són les interpretacions dels seus actors. Et poden caure millor o pitjor, pots entendre o no les seves motivacions però tots tenen cert toc que els fa entranyables i que sentis empatia per ells.
Semblava difícil millorar la primera temporada però el cert és que l’arrencada d’aquesta segona sembla que s’ha proposat aconseguir-ho.
