0

True detective

Era una de les sèries més esperades de l’any i no ha decebut. True detective ha entrat de manera merescuda als Top 5 o Top 10 de sèries que tenim tots els fans de la petita pantalla.

A partir d’aquest punt spoilers de la sèrie

true2

True detective fa vàlida la frase “l’explicació més senzilla acostuma a ser la bona“. Al llarg de la temporada, la sèrie creada per Nic Pizzolatto ens ha anat llançant pistes i enigmes per fer-nos pensar, jugant amb nosaltres, fent-nos dubtar de si darrere de tota la història hi ha quelcom més o creant teories sobre conspiracions i fets paranormals per explicar uns fets que han resultat molt més simples del que qualsevol nosaltres pensàvem. True detective és la història de dos detectius que investiguen un assassinat i acaben trobant un culpable. Res més. Simplicitat en uns moments en què els fans de les sèries estem acostumats a teories rebuscades i complexes. No fan falta conspiracions polítiques o religioses que encobreixin un fet, no fan falta presències paranormals que justifiquin actes atroços, simplement tenim una història normal explicada de forma magistral.

Ja vaig comentar en una entrada anterior el magnífic treball dels dos protagonistes i el pas dels capítols no ha fet més que reafirmar aquesta opinió. Matthew McConaughey està esplèndid i el seu personatge és molt atractiu però no hem d’oblidar el treball de Woody Harrelson. El seu personatge és més “normal” però no per això menys intens com demostra en el darrer capítol. La química entre els dos és un dels punts forts de la sèrie. Ja corren rumors sobre la renovació dels personatges per una segona temporada però tinc els meus dubtes sobre la necessitat de fer-ho. Ara per ara, True detective són en Marty i en Rust però tinc els meus dubtes si queda més per explicar d’ells. POtser val la pena obrir-nos a nous personatges amb noves històries. Els trobaríem a faltar però mai els podrem recordar millor que ara.

carcosa

Tornant al final de la sèrie eren moltes les teories que corrien per internet, algunes completament inversemblants, d’altres més que probables però totes elles insinuades per la mateixa sèrie. Piccolazzo ha creat una història al voltant de la sèrie molt més profunda que la mateixa història de la sèrie. The Yellow King, l’estrany comportament de la filla d’en Marty, imatges pertorbadores que indiquen presències sobrenaturals, ninots de llauna, etc. True detective ha jugat amb tot això però sense decantar-se per res en concret. Insinuant però no afirmant, de manera que ningú es pot sentir enganyat per la simplicitat del final. Més aviat el contrari, el senzill final de True detective ens ha de servir per pensar que sovint demanem més del necessari. Una bona història no té que ser complicada ni difícil, si està ben explicada, una bona història pot ser la més simple del món.

True detective ha deixat marca i s’ha convertit en una d’aquelles referències que els amants de les sèries sempre utilitzem quan algú ens demana quines són les sèries que s’han de veure. Els dilluns són una mica orfes sense en Marty Hart i en Rust Cohle.

– “World needs bad men. We keep the other bad men from the door.” – Rust Cohle.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *