0

True detective

true_detectiveHa acabat la segona temporada de True detective. Bé, la veritat és que va acabar dilluns però just fa uns moments m’he despertat de veure l’últim capítol que vaig començar dilluns.

Tot i el decebedor final de la primera temporada les expectatives posades en aquesta segona eren molt altes. Els personatges creats per Harrelson i McConaughey, l’univers imaginat per Pizzolatto i la intriga que deixava cada capítol de la primera temporada feien imaginar una segona temporada igual o millor. No sempre les expectatives es poden complir.

Aviat vam saber que la segona temporada no tindria res a veure amb la primera. Nous actors, nova ciutat, tot nou. Res a sospitar, de fet la tria de grans actors com Vaughn, Farrell i McAdams feia preveure que ens tornaríem a trobar davant d’uns personatges prou interessants. De fet ha estat així, fins i tot els més secundaris tenien un fons interessant. Aquí ha començat el primer dels problemes. Massa personatges profunds per massa pocs capítols. El detectiu amargat i corrupte, la policia amb un passat fosc, el gàngster amb problemes, l’agent amb traumes i secrets, etc. Massa informació, massa gent. No és que no siguin interessants o que els actors no clavin els papers (Vaughn i Farrell estan immensos i, fins i tot, Kitsch sorprèn) és que no ens dóna temps a centrar-nos en cap, no en coneixem a cap el suficient per a identificar-nos.

Un altre punt és la trama. Conspiracions polítiques, investigacions policials, cerca de desapareguts, negocis immobiliaris, tràfic de drogues… Sembla que hem volgut tocar massa cosa. Segurament estava tot ben lligat però jo necessito coses més simples o, com a mínim, fer-les més interessants per poder-les seguir amb interès. No negaré que m’he adormit en un parell o tres de capítols i potser això m’ha fet perdre part de la trama però amb la de brossa que he arribat a veure a televisió si un capítol d’una sèrie em fa adormir per alguna cosa serà. A banda d’un gran tiroteig (incomparable amb el pla seqüència de la primera temporada) i de la pitjor orgia que he vist a televisió, de la resta recordo bàsicament converses extremadament llargues, plans extremadament generals i el bar més depriment que he vist mai amb actuacions 24 hores al dia d’una cantant que faria tallar les venes al més optimista del poble.

true_detective2

El capítol fins ha tingut grans moments i, a diferència de la primera, ha sabut com acabar però això no salva els més de 400 minuts que ens hem empassat abans. True detective tenia molts ingredients per ser una gran sèrie però tenir els ingredients no és suficient, s’han de saber barrejar i servir en la quantitat adequada.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *