0

Wayward Pines

wayward_posterReconec que he tardat més del normal en escriure aquest post, habitualment passats 3 o 4 capítols faig un post de primeres impressions i, si decideixo continuar amb la sèrie, faig un post a final de temporada però Wayward Pines ha sofert uns alts i baixos que m’han fet retardar el post fins ara.

Wayward Pines és un petit poble d’Idaho on la gent es comporta de forma estranya, hi ha càmeres i micros vigilant el comportament de tothom, la gent no parla del seu passat i qualsevol infracció greu es castiga amb una execució pública. Aquest panorama és el que troba l’agent del servei secret Ethan Burke (Matt Dillon) quan desperta a l’hospital de Wayward Pines després d’un greu accident de cotxe. Pitjor encara l’agent Burke descobreix que no pot sortir del poble ni comunicar-se amb l’exterior. La cosa es complica quan descobreix que una agent desapareguda (Carla Gugino) fa unes setmanes assegura portar més de deu anys vivint una vida completament diferent al poble.

La sèrie creada per Chad Hodge transmet la molt coneguda sensació de ser l’enèsima successora de Lost sumant un aire a Twin Peaks. Misteris, comportaments estranys, experiments secrets, personalitats extravagants, tot allò i més que Lost va trobar de forma natural i que tantes altres han intentat forçar sense èxit. L’intent d’emular Twin Peaks es veu clarament amb l’estil de poble o el disseny del cartell mateix. En ambdós casos Wayward Pines queda molt enrere.

He obert el post parlant del retard del mateix i es mereix una explicació. En finalitzar el quart episodi (One of Our Senior Realtors Has Chosen to Retire) vaig començar ha escriure un post on explicava que deixava la sèrie, que m’havia cansat de veure un nou Flashforward o Leftovers i no volia perdre el temps sumant una nova imitadora de Lost a la llista. Motius que ara no recordo van fer endarrerir el post i com que el Plus grava de forma automàtica els capítols vaig trobar el cinquè (The Truth) disponible. Lluny d’altres sèries Wayward Pines explicava el “secret” a les primeres de canvi, cinc capítols per donar una explicació als esdeveniments del poble, cinc capítols per veure que la sèrie tenia un propòsit i no es basava només en cliffhangers i enganys. Aquest capítol em va fer tirar enrere el post i donar-li una nova oportunitat. L’argument era engrescador tot i algunes mancances de la sèrie però passats tres capítols més he tornat a canviar d’opinió. Wayward Pines avorreix, The Truth va significar un petit repunt però s’ha quedat en una simple anècdota. La sèrie avança d’una forma lenta i avorrida, més semblant a Mujeres desesperadas que al thriller que ens prometia i les actuacions són el punt més dèbil de la sèrie. Només Toby Jones (el Dr. Arnim Zola de Captain America) i una intrigant Melissa Leo es salven de la crema, la resta es limita a passar l’estona i cobrar a final de mes. Menció especial per Charlie Tahan que interpreta de forma insofrible el típic nen imbécil no mor ni a patades i Matt Dillon qui segurament és de les pitjors eleccions d’actor principal del món de la televisió.

wayward_dillon

Wayward Pines era una de les apostes fortes de la FOX d’aquest estiu però es queda en molt menys de l’esperat i promès i molt enrere d’altres estrenes amb menys ambició que ella.

Ah! Per cert, la sèrie està produïda per M. Night Shyamalan que manté la seva línia de fracassos des de Signs.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *