0

Westworld – Temporada 2

La segona temporada de Westworld ha aixecat les mateixes confrontacions que va aixecar la primera. El públic es divideix en dos grans grups, els que la veneren amb fervor i els que s’adormen a cada capítol. El cert és que raons no falten a cap dels dos grups. Els capítols són llargs i feixucs, amb reflexions profundes i soliloquis inacabables com passava a la primera temporada però ara es van combinant amb una acció espectacular i algunes situacions trepidants.

La trama de la sèrie es divideix en quatre grans històries, quatre grans recerques, que anem seguint de manera paral·lela però que es creuen en certs moments. Per un costat tenim la recerca familiar de la Maeve (Thandie Newton), la recerca de vengança per part de la Dolores (Evan Rachel Wood), la recerca d’un sentit a la vida per part d’en William (Ed Harris) i la recerca de la pròpia humanitat per part d’en Bernard (Jeffrey Wright).

Aquesta nova temporada ens ha permés conèixer molt més els seus protagonistes i veure l’evolució que pateixen els seus protagonistes. La sèrie ens ofereix dos punt de vista de l’evolució amb els personatges de la Evan Rachel Wood i la Thandie Newton. Per una banda tenim l’evolució cap a una humanitat compassiva com el que pateix la Maeve i per l’altra la fredor més absoluta que segueix la Dolores. Dos camins molt diferents que comencen en un mateix punt de partida.

Si no fos suficient amb la pròpia complexitat de les trames argumentals els seus showrunners també juguen amb la narrativa per complicar encara més el visionat. Jonathan Nolan i Lisa Joy creen un trencaclosques farcit de salts temporals que juguen a despistar. El pal de paller d’aquesta narrativa és el personatge d’en Bernard, ell ens serveix d’àncora per orientar-nos entre salts temporals.

Si alguna crítica cal fer-li a Westworld, deixant de banda la profunditat existencial dels seus personatges, és la falta d’aprofitament de la resta del parc. Tenim un petit cop d’ull al parc ambientat a la Índia i un parell de capítols dedicats al ShogunWorld, el parc ambientat a l’antic Japó, però crec que se’ls podria treure més suc.

Personalment crec que aquesta segona temporada ha sapigut cobrir gran part dels errors de ritme que patia la primera. Seguim parlant d’una sèrie dura de seguir però que ara és capaç d’oferir uns moments d’entreteniment que feien falta la temporada anterior.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *