30 monedas

30 monedas respira Álex de la Iglesia pels quatre costats i això, com passa amb qualsevol altra història amb un caràcter tan personal té les seves coses bones i dolentes. La sèrie arranca de forma potent i interessant, però es perd en ella mateixa a mesura que avancen els capítols.

A hores d’ara no descobrirem que la imaginació de De la Iglesia és infinita i extremadament rica, però en aquesta ocasió juga una mala passada al bon desenvolupament de la sèrie. El director basc omple la sèrie amb tots els seus referents, les seves filies i fòbies i també d’homenatges que van des de La cabina, d’Antonio Mercero a La cosa de John Carpenter passant per algunes escenes que semblen sortides del videojoc Dark Souls i tot barrejat amb l’atmosfera de l’univers de Lovecraft. Massa conceptes junts que entorpeixen el que podria ser una història extremadament interessant i potent.

La tranquil·litat s’acaba al petit poble de Pedraza, quan el pare Manuel Vergara (Eduard Fernández) s’hi trasllada. Només arribar el mossén, comencen a succeir fets estranys i inexplicables. A poc a poc s’anirà descobrint una trama internacional que vol aconseguir uns objectes de poder amb la capacitat de dominar el món.

30 monedas s’organitza com una sèrie amb un argument principal que va creixent amb els capítols i que s’acompanya de petites històries conclusives. De fet, en aquestes petites històries és on funciona millor la sèrie. Dels vuit capítols que té la sèrie, els tres primers són magnífics, amb un aire de misteri i unes històries curtes que posen la pell de gallina i que exigeixen una atenció constant per part de l’espectador. Quan la trama principal es comença a desenvolupar, la sèrie comença a perdre’s i saturar massa. La mateixa boira que impedeix veure res als capítols finals es pot comparar a la boira d’idees que inunda la sèrie i impedeixen veure amb claredat la trama principal.

La sèrie fa equilibris entre imatges i escenes brillants amb d’altres més desconcertants o precipitades. L’adolescent tallant-se la galta o en Vergara sortint de l’església en flames, armat fins a les dents, formen part del primer grup mentre que la coordinació del pas del temps o algunes de les trames secundàries formen part del segon.

Si alguna cosa destaca per sobre de tot a 30 monedas és l’actuació d’Eduard Fernández. L’actor està esplèndid en un personatge que es fa seu i amb el qual és capaç de transmetre una força i presència impressionant amb molt poques paraules. La mirada de Fernández diu tot el que el seu personatge no verbalitza i acapara tota l’atenció sempre que apareix en pantalla. Al costat de l’actor català, trobem Megan Montaner en un paper una mica desconcertant donat que el seu personatge va d’un costat a l’altre sense tenir molt clar on vol acabar caient i Miguel Angel Silvestre que torna a demostrar que va més enllà dels papers que li atorgaríem pel seu físic. Tanquen el repartiment, actors i actrius consagrats com Pepón Nieto, Macarena Gómez o Manolo Soto.

Malgrat tot, estic molt a favor de recomanar una sèrie com 30 monedas donat que si ens omplim la boca reclamant propostes més personals i atrevides, el mínim que podem fer és donar-los suport quan algú s’atreveix a apostar per elles.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda