0

Black Mirror – Temporada 5

Fa un parell de temporades que vaig dient que Black Mirror està perdent part de la seva essència original per convertir-se en una sèrie diferent. Aquesta cinquena m’ho ha confirmat. Charlie Brooker té tot el dret del món a voler reconduir la seva sèrie, que ens agradi o no cap on l’està reconduint és una cosa diferent.

Aquesta nova temporada recupera l’estil de 3 capítols de les dues primeres però deixa enrere de forma definitiva qualsevol intent d’incomodar o fer pensar a l’espectador.

Striking Vipers

En Danny (Anthony Mackie) i en Karl (Yahya Abdul-Mateen II) són amics de tota la vida que s’han anat distanciant amb el temps. La vida els ha portat per camins diferents. En Danny està casat amb la seva parella de sempre i té un fill, en Karl segueix solter i sortint de festa cada nit. Per celebrar l’aniversari d’en Danny, en Karl li regalarà la nova versió d’un videojoc al qual jugaven de joves.

El capítol més avorrit que recordo de Black Mirror. Una història que intenta tocar massa temes sense centrar-se en cap moment. Crisi dels 40? Repressió sexual? Rutina de la parella? Crítica a la pornografia? Striking Vipers barreja tots aquests temes presentant una trama que es va desenvolupant sense cap mena d’interès.

Smithereens

En Chris (Andrew Scott) treballa com a conductor en una empresa de VTC que es converteix en el centre d’atenció de la policia de Londres quan decideix segrestar un treballador d’una empresa tecnològica sense motiu aparent.

Nosedive, primer capítol de la tercera temporada, va suposar una crítica brutal a les xarxes socials i la necessitat d’agradar que hi ha avui en dia a les xarxes. Smithereens torna a insistir en el tema però d’una manera infantil i amb una fórmula vista mil vegades. Aquí Black Mirror no només perd la crítica mordaç, també perd l’originalitat. Personatges totalment plans i previsibles que no presenten cap mena d’interès per una història molt trillada. El capítol s’acaba convertint en una campanya de seguretat viària que es barreja amb una crítica massa fàcil a l’ús abusiu de les xarxes socials.

Rachel, Jack and Ashley Too

La Rachel (Angourie Rice) és una adolescent solitària que s’està adaptant a un nou institut i un nou veinat amb el seu pare i la seva germana Jack (Madison Davenport). La seva vida gira al voltant de la seva ídol musical, l’Ashley (Miley Cirus).

Durant una estona he recuperat la fe en Black Mirror. La primera part del capítol semblava recuperar mínimament l’esperit original de Black Mirror fins que ha fet un gir cap a una comèdia d’embolics adolescents que trencava tota la tensió del capítol. De tots els camins que podia agafar el capítol s’escull el més senzill i ensopit.

Aquesta cinquena temporada m’ha fet perdre definitivament l’esperança amb Black Mirror. Dins una temporada de sis capítols era perfectament normal trobar-ne alguns que m’agradessin més que d’altres però que en tres capítols no n’hi hagi cap de salvable és més greu. La sensació que m’ha deixat aquesta temporada és que m’han presentat guions descartats per altres temporades que s’han recuperat per seguir mantenint la marca.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *