Cielo de medianoche

George Clooney dirigeix i protagonitza aquesta adaptació de la novel·la Good morning, midnight de Lily Brooks- Dalton que fa el salt a Netflix després d’una limitada estrena a cinemes.

En un futur no molt llunyà, la contaminació ha convertit la Terra en un planeta moribund i obliga la humanitat a buscar planetes habitables on poder tornar a començar. Després de dos anys de viatge l’expedició al planeta K-23 torna amb bones notícies però potser ja és massa tard.

Allunyada de l’espectacle visual o les grans explosions a les quals el cinema de catàstrofes ens té acostumats, Cielo de medianoche ens descriu l’extinció de la humanitat d’una manera calmada i, fins a cert punt, romàntica. Aquest és dels pocs punts que fan diferent i original la pel·lícula, la resta es converteix en un seguit de tòpics que es veuen a venir de tres hores lluny. No és difícil preveure què passarà a cada moment o cap on anirà la trama. Fins i tot la gran sorpresa final, deixa de ser-ho a meitat del metratge. Això no la converteix en menys disfrutable però si en un telefilm normal i corrent que no sap greu no haver vist en pantalla de cinema.

Dins la ciència-ficció, Cielo de medianoche busca explicar-nos una història realista i plausible però en certs moments trenca aquesta norma i desconcerta bastant. Sense entrar en spoilers, l’escena del gel s’allunya totalment d’aquesta veracitat i em va provocar cert rebuig al no creure’m què estava passant i com es resol.

Les interpretacions es veuen contagiades d’aquesta normalitat que té la història i es queden en correctes sense anar més enllà. George Clooney i Felicity Jones es limiten a fer unes actuacions correctes però on res destaca, igual que la pel·lícula. Només es pot destacar el paper de Caoilinn Springall. La petita actriu debuta al cinema en un paper complicat on necessita transmetre sense parlar. Gràcies a l’expressivitat de la seva mirada, l’actriu compleix perfectament el seu paper i es converteix en el millor de la pel·lícula.

En resum es pot dir que Cielo de medianoche és una pel·lícula correcta, però excessivament previsible que es deixa veure i poca cosa més. Al llarg d’aquest any, hem trobat a faltar moltes estrenes al cinema, aquesta no seria una d’elles.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda