0

Cobra kai

Mai hauria dit que una de les millors sèries que veuria aquest 2020 estaria basada en la mítica Karate kid i que s’hauria estrenat sense pena ni glòria fa dos anys a la plataforma Youtube Red. Reconec que Cobra Kai me l’havien recomanat molt (però MOLT) però la mandra d’una nova plataforma o buscar el contingut per altres vies era superior a les ganes de veure-la. Que Netflix l’hagi posat en el seu catàleg ha sigut l’empenta que necessitava per donar-li una oportunitat i m’he quedat al·lucinat amb el resultat. Com diuen equivocar-se és humà i rectificar és de savis.

Cobra Kay ens situa 35 anys després de la pel·lícula original i recupera els personatges de Johnny Lawrence (William Zabka) i Daniel LaRusso (Ralph Macchio), ara apartats del karate i vivint vides totalment diferents. Per un costat tenim LaRusso convertit en un reeixit venedor de cotxes, casat i amb dos fills i per l’altra en Lawrence fent treballs de lampista, vivint en un petit apartament i separat de la seva parella i del seu fill. Cansat del desastre en què s’ha convertit la seva vida, en Johnny decideix obrir un dojo i ressuscitar la marca Cobra Kay, un fet que no agradarà gens a en Daniel LaRusso.

En una època on la nostàlgia ven qualsevol cosa, hauria sigut molt senzill repetir la fórmula de la sèrie i oferir-nos una història copiada de l’original sense cap risc ni innovació però Cobra Kai s’atreveix a fer aquest pas endavant i torna per reivindicar-se com una sèrie original i amb personalitat pròpia sense perdre l’essència de la pel·lícula clàssica. El primer que veiem és una espectacular evolució dels personatges. L’heroi de la pel·lícula potser no és tan innocent com pensàvem i el dolent sembla tenir un bon cor darrere la façana de paio dur. Un intercanvi de rols que ens permet veure un punt de vista diferent de la història i converteix els personatges plans i estereotipats de la pel·lícula en personatges més complexos i profunds.

Queda molt clar que la concepció de la sèrie va més enllà de retrobar els fans de la saga o aquells que passem dels quaranta i ens pesa la nostàlgia, Cobra Kay busca atraure una nova generació de públic però sense deixar de banda als originals. Tenim trames pensades per les noves generacions i trames o detalls que enamoraran els que vam viure les primeres passes en el karate gràcies al senyor Miyagi. Com he dit es tracte d‘un producte ben pensat i des del respecte cap a l’obra original.

Cobra Kay està formada per dues temporades (i una tercera en camí) de 10 capítols cadascuna de no més de 30 minuts de duració, cosa que la converteix en una sèrie ràpida de veure. Més encara si tenim en compte que cada capítol et deixa amb ganes de veure el següent i t’obliga a racionar els visionats per no devorar-la massa ràpid.

Com he dit al principi rectificar és de savis i us asseguro que des d’ara mateix seré un d’aquells pesats fanàtics que no deixa de recomanar la sèrie a tothom que em trobi.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *