0

Crashing

El triangle amorós format per dos amics de la infància que es neguen a reconèixer el seu amor i una tercera persona aliena és un argument vist mil vegades al cinema o la televisió però vist des del filtre de Phoebe Waller-Brigde sembla una història totalment diferent. Crashing es pot interpretar com la versió del segle XXI de Friends on les disfuncionalitats del grup d’amics s’han adaptat als nous temps.

Un grup d’amics viuen i comparteixen sostre en un antic hospital reconvertit en domicilis. La tranquil·litat es veu pertorbada quan arriba la Lulu (Phoebe Waller-Bridge), una amiga de la infància d’un d’ells que li farà replantejar-se la seva relació amorosa.

Cronològicament Crashing està situada abans que Fleabag però després del monòleg homònim que va fer saltar a la fama popular Waller-Bridge. Tot i tractar-se d’una sèrie original i independent, a Crashing s’entreveu l’estil que més endavant donarà vida a Fleabag.

Les relacions, el sexe i l’amistat són els conceptes principals d’aquesta comèdia. Aquests temes es tracten d’una forma natural, directe i sense cap mena de tabú per part de la guionista i directora anglesa. Tot envoltat d’un humor negre i cru que et planta davant la cara unes situacions que són còmiques i tristes al mateix temps. Rius, rius molt però també pateixes per uns protagonistes incapaços d’expressar els seus sentiments o les seves emocions i que es veuen superats per la realitat. Uns protagonistes que són joguines trencades que utilitzen l’humor i d’altres màscares per amagar el seu dolor.

La sèrie es recolza en dos grans pilars: el guió i els actors. La gran qualitat del guió es veu augmentada per unes grans interpretacions i la química entre els protagonistes. Com si d’un veritable grup d’amics es tractés les relacions entre ells flueixen de forma natural i transmeten realisme a l’espectador. Excel·lent el tractament que fa cadascú d’ells del seu dolor intern i com va sortint en petits tics o comportaments del seu personatge.

Aquests dies que estem obligats a estar casa però que, moltes vegades, les hores d’oci han quedat reduïdes per la presència dels més petits, són ideals per una sèrie curta com Crashing. Sis capítols de poc més de vint minuts que es poden veure a Netflix en una tarda o en petites dosis si sou capaços de dosificar-la.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *