0

¿Dónde está mi cuerpo?

Hi ha mil maneres de narrar una història però mai m’hauria imaginat seguir-ne una explicada des del punt de vista d’una mà amputada. I lost my body es basa en Happy hand, novel·la de Guillaume Laurant que també fa les funcions de guionista en l’adaptació cinematogràfica.

El que pot semblar una premissa absurda i totalment surrealista acaba convertint-se en un espectacular i emotiu viatge través de la vida d’en Naoufel, un jove amb una vida dura i complicada que sobreviu gràcies a la seva manera d’adaptar-se als canvis i a les desgràcies.

Realitzada en animació tradicional, la pel·lícula s’acosta molt a l’estil d’una novel·la gràfica tant en el disseny com en alguns recursos narratius que utilitza. La pel·lícula és tendre i dura al mateix temps, oferint-nos una història dura sobre els entrebancs que posa la vida i com n’és de fàcil que tot canviï en qüestió de segons.

Tot i ser un personatge de poques paraules, el protagonista de la pel·lícula aconsegueix transmetre multitud d’emocions a l’espectador. Un dels moments més esplèndids de la pel·lícula té lloc a l’entrada d’un edifici i és l’exemple perfecte per desmentir a tots aquells que encara pensen que el cinema d’animació és per nens.

Després de voltar per multitud de festivals on ha recol·lectat  diversos premis, I lost my body ha aconseguit també la nominació als Oscar com a millor pel·lícula d’animació. Una trajectòria  brillant per una pel·lícula molt especial.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *