0

El hoyo

Sempre s’ha dit que pots saber molt d’una persona observant com tracta aquells que depenen d’ell o que estan en una situació d’inferioritat. Galder Gaztelu-Urrutia agafa aquesta idea i la converteix en El hoyo, una pel·lícula de ciència-ficció minimalista amb una potent crítica social i política.

En Goreng (Ivan Massagué) es desperta a El Hoyo, una estranya presó vertical on el menjar es reparteix mitjançant una plataforma que comença plena als nivells superior però que la gent va buidant a mesura que baixa.

Guanyadora de la 52a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, El Hoyo centra tota la seva energia en oferir una brutal crítica al comportament humà i al seu comportament respecte a la societat que l’envolta. A El Hoyo no es critica un govern o una opció política, se situa l’individu i el seu egoisme al punt de mira fent reflexionar a l’espectador i fent-li treure unes conclusions que el poden sorprendre. El Hoyo escapa de les propostes habituals de la ciència-ficció, on una societat oprimida s’alça en rebel·lió canviant el sistema i convertint el món en un lloc més just per mostrar el canvi individual. Un canvi que no desmuntarà el sistema per si mateix però que ens deixarà la consciència tranquil·la i, qui sap, donarà exemple per arribar al canvi global. Si val la pena o no el sacrifici és quelcom que el mateix espectador haurà de valorar.

Aquesta voluntat de transmetre un missatge fa que la pel·lícula deixi de costat contextos i explicacions, jugant a deixar a imaginació de l’espectador què és real i què no. Qui o què és l’Administració, quins motius porten a la gent a El Hoyo o perquè Goreng decideix entrar voluntàriament són qüestions que Galder Gaztelu-Urrutia deixa sense resposta, ja que no són essencials pel que vol explicar. Això repercuteix en la pel·lícula allunyant-ne tots aquells als que els agrada conèixer en profunditat tots els elements d’una pel·lícula. El Hoyo no busca això, no és una història habitual, és un missatge, una reflexió que es presenta de forma crua i sense cuinar davant l’espectador que és ell mateix qui n’ha de treure les conclusions. Per cert, si no us agraden els finals oberts o inconclusos, El Hoyo tampoc seria la vostra pel·lícula.

He deixat pel paràgraf final per parlar d’Ivan Massegué, protagonista únic de la pel·lícula, que aconsegueix una interpretació excel·lent. En un escenari minimalista i acompanyat només de la seva expressivitat, Massagué crea un personatge espectacular d’aquells que traspassen la pantalla i queda a la memoria de l’espectador.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *