0

Enola Holmes

Enola Holmes és una de les pel·lícules que va veure afectada la seva estrena en cinemes a causa de la pandèmia del coronavirus i que ha trobat refugi en la distribució a través de plataformes de continguts. Netflix s’ha fet càrrec de la distribució de la cinta ampliant així el seu catàleg de films menors però amb grans noms davant les càmeres.

Per començar cal recordar que Enola Holmes no es tracta d’una adaptació ni una feminització del personatge de Sherlock Holmes creat per Arthur Conan Doyle. Ens trobem davant l’adaptació del primer volum de la saga The Enola Holmes Mysteries escrits per Nancy Springer i orientats a un públic més juvenil. Aquí Sherlock, Mycroft o qualsevol altre dels personatges clàssics passen a ser simples secundaris que serveixen de suport a les aventures de la més petita dels Holmes.

La pel·lícula arranca bé, amb una bona presentació del personatge principal, el to de la pel·lícula i obrint amb un interessant misteri per atrapar l’espectador. Lamentablement a mesura que avança el metratge tot això es va desdibuixant. El gran misteri que serveix d’arrencada de les aventures de l’Enola – la desaparició de la mare – va perdent força i l’aparició d’un segon misteri – el jove fugitiu – no fa més que restar força a l’original. Al final cap dels dos misteris es fa prou interessant o té prou força per aguantar la pel·lícula.

El director Harry Bradbeer intenta traslladar la seva experiència amb Fleabag (és director de 11 dels 12 episodis) a l’estil narratiu de Enola Holmes però ni el guió arriba al nivell dels de la sèrie ni Millie Bobby Brown té la força ni el carisma de Phoebe Waller-Bridge. El recurs de trencar la quarta paret funciona si s’utilitza bé però aquí s’abusa d’ell en excés i s’acaba fent pesat. El mateix passa amb els flashbacks i les repeticions de fragments per explicar què està passant.

L’altre gran problema d’Enola Holmes recau en els seus protagonistes. Aquí molts potser deixareu de llegir-me però aquesta producció em serveix per reafirmar la meva opinió que Millie Bobby Brown és una de les actrius més sobrevalorades d’avui en dia. En cap moment l’actriu aconsegueix transmetre’m cap emoció o interès i totes les seves reaccions les veig forçades i poc naturals. En general tinc la sensació que el paper li va gran i no és capaç de portar el pes d’una pel·lícula ella sola. Si amb el paper que l’ha fet saltar a la fama ja es veuen les seves limitacions, donar-li un paper més complex no fa més que ressaltar-les. A l’altra cara de la moneda trobem Henry Cavill, un actor que queda clarament desaprofitat en un paper molt llaminer però que més ben treballat, segurament hauria eclipsat la veritable protagonista de la cinta.

Potser el que més greu sap d’Enola Holmes és aquesta sensació de trobar-nos davant una bona història mal aprofitada. Desconec si tindrà continuïtat més enllà d’aquesta primera entrega. la saga de Nancy Springer està formada per sis llibres i una bona acceptació d’aquesta primera ens podia haver proporcionat una bona saga de pel·lícules dedicada al públic juvenil que, a la llarga, els portés a conèixer un dels grans personatges literaris de la història al mateix temps que reivindica una feminitat forta i independent. Malauradament res em fa creure que tindrem més històries de l’Enola Holmes per arreglar tots els problemes que pateix aquesta estrena.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *