0

Euphoria

Cada cert temps ens trobem amb alguna pel·lícula o sèrie que retrata la generació adolescent del moment. Ho vam veure amb Kids, Historias del Kronen o Skins a la televisió. Són retrats durs que ens mostren sense pal·liatius la realitat del jovent. Euphoria agafa el relleu d’aquestes pel·lícules i ens ensenya què implica ser adolescent avui dia.

Euphoria segueix a un grup d’adolescents que viuen la vida a travès del sexe, les drogues, l’alcohol i les noves tecnologies.

L’any 2018, Sam Levinson va retratar de manera crua l’estil de vida americà amb la brillant Assassination Nation i ara va més enllà adaptant Euphoria, drama israelià homònim, on ens mostra sense idealitzacions la vida d’uns joves d’institut.

Drogues, alcohol, sexe, relacions tòxiques i un llarg etcètera formen part dels temes que toca Euphoria. La sèrie està centrada en el personatge de la Rue (Zendaya) però cada capítol ens mostra com s’ha desenvolupat la personalitat d’un dels altres integrants del grup. Una espècie de manual de l’adolescent entregat per fascicles setmanals a cada capítol. És evident que Euphoria només retrata una part dels adolescents però també és cert que aquesta part és real i, moltes vegades, desconeguda o amagada.

Euphoria és una sèrie dura i difícil de veure però molt recomanable. Segurament no formarà part de les millors del 2019 però sí que quedarà en el record. Veient-la he pensat que un bon exercici és veure-la en família si hi ha integrants amb edat propera a la dels protagonistes. La sèrie no idealitza un món d’alcohol, sexe i drogues i pot servir com a catalitzador d’interessants debats familiars. També pot servir als pares per descobrir comportaments propis o dels adolescents.

Amb l’excepció de Zendaya i Sidney Sweenie, la resta del repartiment està format principalment per joves poc coneguts i amb poca experiència al cinema o televisió però que executen a la perfecció els seus personatges. Un brillant descobriment és Hunter Schafer que debuta de forma magistral amb Euphoria. Tot i ser la protagonista el paper menys agraït és el de la mateixa Zendaya que no sembla capaç de sortir del paper de MJ però drogada.

No es pot dir que Euphoria sigui d’aquelles sèries que enganxa creant la necessitat de veure un capítol darrere un altre però sí que té la suficient força per a mantenir l’interès fins a l’últim capítol. La sèrie ha renovat per una segona temporada que no trobo gaire necessària. Ens trobem davant una història d’històries que no ha necessitat d’un argument central per dirigir la sèrie i em preocupa que estirin o repeteixin trames per aprofitar l’èxit.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *