0

Fleabag

Una de les millors coses d’internet i les xarxes socials és envoltar-te d’un grup social amb el qual compartiu gustos, passions i dèries. És un grup que es retroalimenta a través de recomanacions, comentaris i crítiques i que et permet descobrir propostes interessants i allunyar-te d’altres que no ho són tant. Fa més d’un any que tinc Amazon Prime i des de fa més que hi ha la primera temporada de Fleabag, una sèrie que ni sabia que existia fins que el meu entorn virtual va començar a lloar les excel·lències de la seva segona temporada. Sorprès pel meu total desconeixement vaig decidir donar-li una oportunitat i m’he trobat davant d’una brillant comèdia negre que, de ben segur, m’hauria passat desapercebuda sense aquest microcosmos virtual.

La Fleabag (Phoebe Waller-Bridge) és una jove independent i inconformista que busca el seu lloc a la societat al mateix temps que intenta superar una tràgica pèrdua.

En una època on la correcció política està a l’ordre del dia, Fleabag trenca totes les convencions i tots els tabús per oferir una sèrie àcida i políticament molt incorrecte que farà riure a molts i n’incomodarà molts d’altres. Els que no us sentiu còmodes amb l’humor sarcàstic i irreverent no val la pena que us hi acosteu, Fleabag no és la vostra sèrie. Com acostuma a passar sovint, darrere aquest humor cínic i agressiu hi ha un fort component crític a la societat i les normes establertes de correcció política i de comportament d’avui en dia al mateix temps que hi ha una profunda tristesa soterrada.

Fleabag és Phoebe Waller-Bridge i no seria el mateix sense ella. No només per ser-ne la creadora i protagonista, l’actriu també és l’ànima de la sèrie. A través del trencament de la quarta paret, els espectadors passem a formar part del que veiem en pantalla. Aquest recurs narratiu està tractat de tal manera que no només serveix per explicar la història, també per fer-nos-en partíceps. Fleabag no explica una història al públic, te l’explica a tu directament. Sense voler-ho passes a formar part del l’univers de la protagonista i crea una implicació emocional extraordinària. Aquest protagonisme absolut no eclipsa un grup de brillants secundaris encapçalats per Sian Clifford com a germana de la Fleabag, el duet format per Bill Paterson i Olivia Coldman o, ja durant la segona temporada, un brillant Andrew Scott. Un conjunt de grans actors que destaquen per la química que els uneix i que genera un excel·lent clima per la sèrie.

Si entreu dins el joc que proposa Fleabag i accepteu el seu humor corrosiu no tinc cap dubte que gaudireu d’una de les millors sèries que es poden veure ara mateix per televisió. Per part meva només us diré que trobaré molt a faltar les mirades i els somriures còmplices que la Fleabag em dedicava a cada capítol.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *