0

Game of Thrones – The last of the Starks

Si no fos conscient que els capítols no es graven en ordre cronològic, pensaria que el capítol anterior va deixar tan cansats a guionistes, editors i personal de Joc de Trons que es van posar a treballar amb el 8×04 amb desgana. The Last of the Starks és un capítol fet amb presses on es volen fer moltes coses i totes es fan malament. Tots aquells que us heu queixat d’aquells capítols on no passa res potser cal que reflexioneu si val la pena que passin moltes coses si han de passar tan malament com hem vist aquesta setmana.

Aquesta setmana tornaré a canviar una mica l’estil del post. En comptes de resumir el capítol em ve molt més de gust comentar-lo i intentar buscar una explicació a algunes de les coses que hem vist. Com sempre a partir d’aquest punt trobareu espòilers.

El capítol comença amb les repercussions de la batalla anterior. Un gran funeral acomiada i honora els caiguts per, tot seguit, traslladar-nos a la festa de la victòria. Semblava que quedaven pocs nòrdics i menys salvatges i cap Immaculat però veiem que no és així.

Tinc la sensació que gran part de l’objectiu de la festa és aconseguir que no sentim pena quan els guionistes decideixin matar la Daenerys. La jove desvalguda de les primeres temporades s’ha anat convertint en una petita dictadora consentida que no cau bé a ningú i  la història s’afanya a remarcar-ho. Poques llàgrimes cauran per ella. El seu possible substitut tampoc sembla que busqui gaire la complicitat amb l’espectador. En Jon Snow té la mateixa personalitat que una pedra i mai li perdonaré el fred comiat que li dedica a en Fantasma.

Si el gran moment d’aquesta primera part del capítol és el desenllaç amoròs entre en Jaime i la Brienne ja podem anar apagant la tele.

Ningú li va dir a la Daenerys que la pressa és mala consellera i ho paga molt car amb la mort d’en Rhaegal. Ja només ens queda un drac però pel que serveixen tampoc el trobarem a faltar gaire.

A partir d’aquest moment el capítol es comença a desenvolupar de forma abrupta amb personatges que es traslladen d’un lloc a l’altre amb un simple canvi de pla. L’excusa que Port Reial i Rocadrac estan força juntes no em convenç per veure la facilitat amb la qual Daenerys i la resta del seu seguici van d’una localització a l’altre en un moment. Ara potser m’equivoco però Rocadrac no és una illa? Ha de ser complicat arribar-hi sense vaixells.

Que la Cersei és una mala persona ho sabem des de la primera temporada per tant poc ens pot sorprendre el destí de la Missandei.

Malgrat tot el millor d’aquest capítol és el retorn al Joc de Trons més conspiratiu. Per una banda ens trobem les germanes Stark, poc disposades a entregar el Nord a una reina en la qual no confien i per l’altra els grans Tyrion i Varys fent el que millor saben fer: governar a l’ombra.

Si el més comentat d’un capítol és un got d’un Starbucks ja us podeu imaginar el nivell del capítol.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *