0

Game of Thrones – The long night

Era un dels moments més esperats d’aquesta temporada i no ha decebut gens ni mica. Durant la primera temporada de Joc de Trons ens van dir que l’hivern arribava, set temporades després ho ha fet. Aquesta matinada hem viscut els 82 dels minuts més intensos que s’han vist mai a televisió, amb una producció i uns mitjans com mai s’havien vist a la petita pantalla.

Segurament serà el post més curt que faci aquesta temporada sobre Joc de Trons però no vull dividir l’episodi de cap manera, ja que és impossible fer-ho. Igualment heu de ser conscients que a partir d’aquest moment trobareu espòilers.

El capítol comença amb la calma tensa abans del gran combat. Winterfell es prepara per a l’arribada del Senyor de la Nit i el seu exèrcit en un silenci sepulcral. Per gran sorpresa ens trobem que la primera a arribar és Melisandre que aprofita els seus poders per encendre els arakhs dels Dothrakis. Sembla un detall insignificant però serveix com a introducció d’una escena brutal on veiem com els arakhs es van apagant enmig la nit mentre són engolits per l’exèrcit de morts.

A partir d’aquest moment es desferma el caos. Milions de cadàvers al més pur estil World War Z es llancen a l’atac contra els murs humans que protegeixen les muralles de Winterfell. Al capdavant la batalla trobem Brienne de Tarth, Jaime Lannister, Tormund ‘Matagegants’, Grey Worm o Sam Tarly mentre que Theon Greyjoy es dedica a protegir en Brandon Stark al Bosc dels Déus. La lluita és intensa i els vius tenen totes les de perdre.

Mentre tot això va passant en Jon Snow i la Daenerys van sobrevolant el camp de batalla amb els dracs. Vull confessar que no m’ha acabat de fer el pes l’ús que en fan dels dracs. Tens dues armes molt poderoses contra l’exèrcit enemic però perds més temps volant per la boira que cremant morts vivents. Els trobo molt desaprofitats. Malgrat això ens regalen algunes de les imatges més precioses del capítol durant la seva lluita contra Viserion.

El mateix desconcert m’ha provocat la tàctica que utilitza Theon per protegir en Bran. Entenc l’ús de l’arc i les fletxes en el combat a llarga distància però trobo agosarat fer-ho quan t’estan venint onades d’enemics. Els fills del ferro poc tenen a envejar a en Legolas.

Tot i la duresa del combat si fem números dels personatges principals que hem perdut la llista es queda bastant curta. Tenim l’Eddison Tollett que mor durant les primeres envestides dels morts vivents, Jorah Mormont i Beric Dondarrion que moren protegint la Daenerys i l’Arya respectivament, Melisandre que mor un cop acabada la batalla al complir el seu destí, Theon Greyjoy que es redimeix intentant salvar en Bran i, per acabar, la mort més plorada de totes les d’aquest capítol: Lyanna Mormont. La cabdill de la casa Mormont mor matant però res pot fer davant el gegant no mort.

Quan tot sembla perdut, arriba Arya Stark qui mata el Rei de la Nit amb una escena que podria signar el mateix John Woo a càmera lenta. Només han faltat els coloms.

Dues coses a destacar abans d’acabar el comentari. Per una banda la mala qualitat amb la qual hem vist el capítol des de Movistar. Pel que he llegit per internet això no passava si ho miraves des d’HBO però els primers minuts amb prou feines podia distingir res i per l’altre la immensa força que té la música en aquest capítol. La banda sonora acompanya la intensitat de les imatges i crea una tensió espectacular.

Com he dit només acabar el capítol, mai he vist res semblant a televisió. Dubto que mai més ho torni a veure.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *